Maragall és investit president amb el rebuig de CiU i PP

Pocs minuts després de les 18.00 hores, el president del Parlament català, el republicà Ernest Benach, anunciava el resultat de la votació, que es féu en veu alta. En total, 74 vots a favor, els dels parlamentaris de PSC, ERC i ICV, i 61 en contra, els de CiU i PP. Majoria absoluta per al nou president i, per tant, votació guanyada pel tripartit, sense necessitat d'haver de recórrer a una segona volta.

Després de rebre el suport de la Cambra, Maragall digué que assumia el càrrec «sense eufòries ni autocomplaences» i amb l'única intenció de «constatar que s'obre un període nou». «M'hi dedicaré de tot cor. Vull ser el president de tots i ho seré», digué, encara que reconegué el «punt de tristesa de la minoria». «Vostès han conduït el vaixell fins aquí, potser no com volíem, però sí amb gran dignitat».

Al debat previ, el portaveu de CiU, Artur Mas, assegurà que la seva formació «marcarà» el nivell d'«ambició de la reforma estatutària que ha d'impulsar el Parlament en aquesta legislatura i anuncià que serà «bel·ligerant» si el PSOE «no compleix el seu compromís explícit de donar suport a punt per punt el que surti» de la Cambra autonòmica. «Si el PSOE no dóna suport, ens sentiran», digué.

Maragall agraí a Mas que «comenci a veure que Zapatero i Aznar no són exactament el mateix per als interessos de Catalunya» i recordà que CiU ha governat vuit anys amb el suport del president «més cec i insensible als interessos del nostre país». Per a Mas, Maragall es refugia en «qüestions del passat i de la política espanyola». «No serà que vostè tampoc no confia en el que pugui fer el PSOE?», li preguntà.

El dirigent nacionalista reprotxà l'acord firmat per PSC i ERC, deixant CiU a l'oposició, «per raons personals», titllà Maragall de «tap» per assolir a Catalunya un clima de consens, al que el líder del PSC es mostrà «encantat de ser aquell tap perquè a Catalunya no es pugui donar un succedani de canvi». Digué, a més, tenir «el cul pelat» davant de les crítiques i les «ofenses» de CiU que, en tot cas, li «rellisquen». «Ningú ens les ha dit tan grosses com vostès», sentencià.