Batasuna proposa a PNB i EA fer una llista única per a les eleccions generals

Otegi vol un front comú de tot el nacionalisme basc per aconseguir l'autodeterminació

Otegi, durant la roda de premsa amb dirigents històrics de la formació abertzale

AgènciesVitòria17/12/03 0:00

Arnaldo Otegi, portaveu de la il·legalitzada Batasuna, llançà ahir una oferta a PNB i EA per formar una candidatura nacionalista única a les pròximes eleccions generals que tengui com a objectiu la recerca de l'autodeterminació. Segons explicà Otegi, partits i sindicats nacionalistes coneixien ja aquesta oferta abans que arribàs als mitjans de comunicació. Davant la informació que apuntava que el portaveu del PNB, Joseba Egibar, ja hauria arribat a un acord amb Batasuna, aquest ho negà i assegurà que es tracta d'una intoxicació des de dins del seu propi partit relacionada amb la successió de Xabier Arzalluz, a la que aspira.

Egibar admeté que la setmana passada es reberen sengles telefonades al PNB i a Ajuria Enea, sol·licitant una trobada amb el partit i amb el lehendakari, Juan José Ibarretxe, sense conèixer el seu objectiu. Davant de la urgència que reclamava Otegi, i «amb l'autorització deguda del lehendakari i del president del PNB», Egibar es limità a actuar com a «dipositari de la proposta i transmissor». «Ni abans ni ara he realitzat gestió, i menys cap negociació, amb ningú a esquena del partit o de l'Executiva màxima del PNB, ni del Govern en allò que pugui afectar el lehendakari», sentencià.

Una llista única de partits «favorables al dret d'autodeterminació» a les pròximes eleccions generals, que «es convertiria en la interlocució nacional del poble basc respecte a l'Estat espanyol». Això és el que proposa Otegi «en representació d'Euskal Herria» per obrir «un procés de negociacions amb l'Estat espanyol perquè sigui respectat el dret d'autodeterminació del poble basc».

«És el paradigma més clar del que es pot qualificar com una intoxicació interessada i una barroera manipulació. Però és tan interessada i tan matussera que cau pel seu propi pes», digué Egibar. En opinió del dirigent nacionalista, la filtració, «desgraciadament», s'ha d'ubicar en el context del procés successori pel qual travessa el PNB. «S'ha produït des de dins del partit», sentencià.

Però l'oferta és ja sobre la taula. «L'únic que demanam amb absoluta humilitat és que es mesuri la resposta, que es respongui amb responsabilitat i que s'obri un període de reflexió entre tots els agents i que, en definitiva, això no es converteixi en un pim-pam-pum mediàtic», digué Otegi, convençut que els partits nacionalistes tenen «la responsabilitat» d'unir «forces per donar resposta a la repressió, insult i la humiliació» dels estats espanyol i francès.

Creu Otegi que «no és el moment per cercar les diferències», encara que admeté que n'hi ha en matèria econòmica, model social o en estratègies. «El nostre poble es troba en joc», afegí el líder abertzale, que creu que aquesta candidatura és el camí per garantir «una pau estable i duradora sostinguda en el nostre dret a decidir lliurement i democràticament el nostre futur». «Ha arribat el moment de dir amb rotunditat i en veu alta que els bascs no som part del territori espanyol, que som una nació i tenim dret a decidir tant les nostres relacions internes com les externes», digué, convençut que aquesta és «una ocasió inigualable per guanyar la batalla definitiva a l'Estat espanyol».

Tant Egibar com el portaveu del Govern basc, Josu Jon Imaz, rebutjaren a priori l'oferta. Egibar assegurà que l'oferta té «altes dosis» de «precipitació en les formes i dèficit de credibilitat en el fons». En aquest sentit, lamentà que no contengui cap reflexió sobre la situació de violència que viu Euskadi ni a ETA. «És tan obvi que ells mateixos hauran de treure les conclusions si volen que aquesta proposta que han formulat fins i tot tengui credibilitat, no ja per al PNB, sinó per a la pròpia esquerra abertzale», digué.

En tot cas, el portaveu del PNB trobà aspectes positius en la proposta, «en la mesura que tant de bo que aquesta via que emprèn l'esquerra abertzale sigui una via que cobreixin amb passos determinants, inequívocs, aposta per vies polítiques i democràtiques i no en combinació amb altres vies». «Volem que aquesta via es consolidi entre els abertzales», sentencià.