El Congrés ret homenatge a les víctimes del franquisme sense la presència del Partit Popular

El portaveu del PP al Congrés, Luis de Grandes, assegurà que no ha tingut mai «gens d'interès a desqualificar l'homenatge» i, després de mostrar «tot» el seu «respecte» per l'acte, i insistí que si el PP en critica res com a «inadequat» és que s'hagi emmarcat en el programa relacionat amb el 25è aniversari de la Constitució.

A l'acte hi assistiren més de 300 persones -expresos republicans, exiliats, gent que llavors eren al·lots i veié afusellar els seus familiars-, les veus de les quals s'escoltaren per recordar els durs episodis de les seves vivències i demanar un reconeixement per la seva contribució a la defensa de les llibertats.

La sessió continuà amb la intervenció de cada un dels portaveus dels grups organitzadors. La decisió del PP de no participar-hi suscità dures crítiques en els discursos dels polítics i també dels homenatjats. El portaveu del PSOE, Jesús Caldera, subratllà que la societat espanyola té un «deute històric» amb aquestes persones, i remarcà que la intenció «és honorar tothom sense ofendre ningú», perquè «qui honoram és la democràcia espanyola».

Felipe Alcaraz, d'IU, afirmà que la seva lluita ha estat «impagable» i assenyalà que «posar emperons» a l'acte «no és reconciliació», per advertir: «Perdonarem, però no oblidarem mai». En nom de CiU, Josep Sánchez Llibre manifestà que els represaliats han estat «els grans oblidats» de la Constitució i afirmà que l'acte no pretenia «ajustar comptes amb ningú, sinó amb la història i amb la veritat».

El discurs d'Iñaki Anasagasti (PNB) va ser un dels més aplaudits, sobretot quan va proclamar que l'«or» de la República era en aquell acte, emulant aixiles paraules del socialista Julián Besteiro als seus interrogadors: «L'or de la República és a la forca, als cementeris i a l'exili».