Catalunya afronta el pas al postpujolisme

Artur Mas, com a candidat de CiU; Pasqual Maragall, pel PSC; Josep Lluís Carod-Rovira, d'ERC i Joan Saura, tenen a les seves mans -alguns amb més possibilitat que altres- la clau de la governabilitat de Catalunya i el camí obert per convertir-se en el segon president de la democràcia al Principat.

De mitjana, totes les eleccions han comptat amb una participació del 60%, sent els comicis del 1984 els més participatius, amb un 64'3%, i els de 1992, els menys, amb un 54'87%.

La cita d'abril del 84 donà una àmplia victòria a CiU, que aconseguí la seva primera majoria absoluta amb 73 diputats, gràcies al 46'5% dels 2.892.987 vots emesos (64'3% de participació). El PSC augmentà 7 punts el seu suport i obtingué el 29'9% dels vots, cosa que li permeté comptar amb 41 diputats, mentre que el PSUC aconseguí 6 diputats, ERC en sumà 5 i Coalició Popular onze.

CiU també mantingué el suport popular en les eleccions de maig del 1988. Amb una participació del 59'3%, aconseguí el 45'7% dels vots i 69 escons, davant un PSC que sumà 42 diputats. Aquestes foren les primeres eleccions d'IC (hereva del PSUC), que aconseguí el 7'7% dels sufragis i 9 diputats. AP, amb un 5'3%; ERC, amb un 4'1%; i el CDS, amb un 3'8% es repartiren la resta.

El març del 1992 Jordi Pujol revalidà la seva majoria absoluta. Els convergents aconseguiren 70 diputats, un més que el 1988, i un 46'1% dels vots. Un total de 111.174 persones formaran el dispositiu oficial organitzat per a la jornada electoral del diumenge a Catalunya, que té un pressupost de més de 20 milions d'euros, i al qual 5.307.074 ciutadans estan cridats a votar.