ETA pretén crear infraestructura a països europeus a més de França

Aquest darrer objectiu perseguiria diversificar els riscs que comporta ubicar les seves estructures organitzatives tan sols a França. Bèlgica, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i Holanda serien alguns dels països on l'organització terrorista intensificaria els seus contactes.

En un moment en què el marc operatiu d'ETA sembla situar-se fora de les fronteres espanyoles, fonts de la lluita antiterrorista informen que l'estratègia actual de l'organització és «deslocalitzar» la seva logística, intensificant els contactes amb grups afins a Bèlgica, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i Holanda. En aquests estats, els anomenats comitès de solidaritat es dedicarien a impedir l'extradició de presumptes etarres, un propòsit que sobrepassa les activitats de propaganda a les quals obeeixen aquests òrgans.

En concret, ETA manté contactes a Alemanya almenys amb dos grups d'extrema esquerra, el Moviment 259 i l'organització Fur Eine Linke Strömung (FELS), relacionats amb atemptats terroristes en la dècada dels 90. De fet, tots dos treballaren de manera conjunta per crear un comitè de solidaritat internacional en suport del col·laborador d'ETA Benjamín Ramos Horta, amb la finalitat d'impedir la seva extradició a Espanya.

D'altra banda, a Bèlgica, un dels principals llocs de trànsit de militants refugiats a l'Amèrica del Sud, també s'hi ha constatat l'interès de l'organització terrorista. En aquest país hi ha un grup nacionalista flamenc anomenat Volksunie (Poble Unit) entre els membres del qual es preparen contactes amb l'entorn de l'organització.

ETA disposa, així mateix, de connexions a Itàlia i ha aconseguit declaracions favorables de Sarchigni Nazionale, un partit separatista de Sardenya.