Més de 4'5 milions de madrilenys trien, després dels escàndols, el seu president

El cens ha variat en aquests cinc mesos amb la incorporació de 24.003 votants més -que han arribat a la majoria d'edat-, però s'ha ressentit de l'absència, per canvi de residència, morts i baixes d'immigrants regularitzats i altres circumstàncies, de 15.891 votants.

Dels 5.527.152 habitants d'aquesta comunitat, 3.016.788 són residents a la capital (el 55 per cent) i 139.115, residents a l'estranger amb dret de vot, 554 més que en les darreres eleccions.

El país amb major nombre d'electors madrilenys és França, amb 14.628, que suma 55 residents amb dret de votar a Madrid als qui ho pogueren fer el 25-M, i l'Argentina, amb 13.308 possibles votants, 39 menys que en la convocatòria anterior.

També baixà el nombre de residents madrilenys a Veneçuela (-185), la Gran Bretanya (-98) i Xile (-51) i ha augmentat als Estats Units (148), Mèxic (113), Bèlgica (77) i Alemanya (50).

Als comicis hi concorren sis formacions que no ho feren per maig: Ciudadanos en Blanco, Progresistas Federales, Partido Comunista de los Pueblos de España, Partido del Mutuo Apoyo Romántico, Falange Española i Nuevo Socialismo.

En total, els madrilenys podran optar per 21 opcions polítiques i no per 20 com el 25 de maig passat, ja que cinc formacions no hi acudiren -Centre Democràtic i Social (CDS); Falange Independiente-Falange 2000, Izquierda Castellana, Partido de los Autónomos i Partido de los Autónomos Jubilados i Viudas; un dels partits falangistes canvia de nom, el PADE es retira i s'incorpora Nuevo Socialismo del diputat trànsfuga Eduardo Tamayo.