Madrid diu que el pla Ibarretxe «legitima el terrorisme»

Fa una crida a la societat per respondre al «desafiament» que el projecte basc suposa

Els ministres de Foment, Francisco Àlvarez Cascos; de l'Interior, Àngel Acebes i de Treball, Eduardo Zaplana

E.P.Madrid25/10/03 0:00

El Govern aprovà en el Consell de Ministres d'ahir una declaració institucional sobre el pla del lehendakari, Juan José Ibarretxe, 24 hores abans que el Govern basc l'aprovi. L'Executiu hi fa una crida a la societat per impedir que el projecte nacionalista es dugui a terme, perquè «a tots ens toca respondre-hi». En aquesta declaració, el Govern es compromet a garantir l'ordre constitucional i a adoptar les mesures necessàries en cada moment i acusa el pla de «legimitar políticament ETA».

El ministre portaveu del Govern, Eduardo Zaplana, fou l'encarregat de llegir la declaració institucional, en la qual l'Executiu assegura que garantirà l'ordre constitucional i estatutari a Euskadi i la vigència de l'Estat de Dret. A més, es compromet a adoptar «en cada moment les iniciatives jurídiques i polítiques que hi resultin necessàries», sense especificar de moment quines.

La declaració estableix l'actitud ja coneguda del Govern en contra del pla Ibarretxe. L'Executiu creu que el projecte del lehendakari «significa donar la raó al terrorisme d'ETA i legitimar-lo políticament», ja que considera que tant la banda terrorista com el Govern autonòmic tenen el mateix objectiu: «destruir el marc de convivència entre els bascs que representa l'Estatut de Gernika».

Segons el Govern, «aquest desafiament no és tan sols un desafiament al Govern, sinó a tots els qui aposten per l'estabilitat, per la convivència i pel futur de la nostra societat, i en la mesura que ens desafia a tots, a tots ens correspon respondre-hi», continua la declaració, apel·lant a la societat perquè impedeixi el desenvolupament del projecte nacionalista anomenat «pla Ibarretxe».

El Govern considera que «aquesta aposta del nacionalisme basc per la destrucció del marc de convivència exigeix d'una manera molt especial la resposta del conjunt de la societat, dels seus actors econòmics i socials, dels seus intel·lectuals, de les seves associacions i plataformes de defensa de la llibertat, dels partits polítics, establerts sobre els valors democràtics i constitucionals». «Exigeix la solidaritat de tots els espanyols», sentencia.

L'Executiu insisteix que «és un pla de ruptura del consens i del pacte constitucional de 1978», per la qual cosa xoca «amb la lletra i l'esperit» de la Carta Magna i de l'Estatut, «tant en allò referent al seu contingut material», la creació d'un Estat lliure basc associat a Espanya, «com al procediment que es pretén imposar per a la seva tramitació», amb la convocatòria d'una consulta popular.