El Banc d'Espanya avisa del risc d'un ajust fort al preu de l'habitatge

El darrer Butlletí econòmic de l'entitat presidida per Jaime Caruana afirma que el preu de l'habitatge s'ha duplicàt al llarg dels darrers 25 anys (1979-2002) i només en els sis darrers exercicis (1997-2002) ha registrat un encariment acumulat del 79%, «sense que el creixement del preu s'estigui moderant tot i la desacceleració cíclica de l'economia».

El Banc d'Espanya explica que les principals variables econòmiques que sostenen la demanda d'habitatge, el Producte Interior Brut (PIB) i l'ocupació, «continuen avançant cap a índexs positius» i presenten «afalagadores perspectives» futures, i que els tipus d'interès presenten índexs «històricament reduïts».

Però, a pesar d'aquestes dades, es calcula que el preu actual dels pisos presenta una sobrevaloració d'entre un 8 i un 20 per cent respecte de l'evolució estimada segons les variables que fonamenten la seva oferta i demanda, que respon a la «correcció excessiva» que els preus de les cases registraren a final de la dècada dels vuitanta.

Encariment
D'aquesta manera, el Banc d'Espanya creu que «una part de l'encariment acumulat des de llavors es pot interpretar com una convergència en el preu d'equilibri», un procés que ja quedà «més que compensat» amb les pujades dels darrers anys de la dècada dels noranta, per la qual cosa ja durant el 2002 el preu dels immobles se situava entre un 8 i un 17 per cent per sobre del nivell d'equilibri.

L'informe afirma que el comportament «fluctuantment i d'inèrcia forta» del preu immobiliari «no és nou en l'economia espanyola».