El Govern espanyol recorrerà la proposta tot just sigui concretada

Zaplana considera la proposta del lehendakari «clarament secessionista» i, per tant, ha de tenir «contestació política» i, en el futur, tot just es concreti en una iniciativa amb efectes jurídics, també jurídica. Les crítiques del Govern al projecte són les mateixes que ha llançat en els darrers mesos: la inestabilitat que genera de manera innecessària, que coincideix amb els plantejaments dels violents, i «que és perjudicial per als interessos del País Basc i del conjunt d'Espanya».

«Tinguin l'absoluta certesa i seguretat que aquestes posicions no poden prosperar», explicà Zaplana, sobretot tenint en compte que «el Govern no pot negociar res que desbordi claríssimament l'àmbit constitucional». Ni tan sols el final d'ETA no permetria aquest diàleg entre els governs central i basc, perquè hi «ha qüestions que no estan subjectes a la negociació ni a la discussió».

El ministre de Justícia, José María Michavila, a la mateixa roda de premsa, va assegurar que fer propostes en contra de la Constitució tindrà una resposta amb la mateixa Carta Magna quan la proposta passi al pla jurídic, perquè «de moment ens trobam en un debat polític».

El líder del PP, Mariano Rajoy, assegurà, «sense ànim de no res i amb absoluta tranquil·litat», que la democràcia disposa de suficients instruments legals per evitar la ruptura unilateral de la convivència i de la Constitució. Creu Rajoy que la Constitució s'ha de mantenir perquè «ni hi ha acord sobre el que s'ha de reformar ni en el contingut d'aquesta reforma».