Oreja afirma que el pla Ibarretxe recull l'herència política d'ETA

El PP compara el discurs del lehendakari amb el d'un 'ajatol·là'

TW
0

El president del grup parlamentari del PP a la Cambra basca, Jaime Mayor Oreja, considerà ahir que el pla Ibarretxe és l'«herència política d'ETA i una necessitat del moviment nacionalista per a la seva reagrupació», que segons va denunciar suposa la «substitució del Govern pel vertigen i la incertesa».

Així mateix, el dirigent popular va dir que la proposta «de ruptura» del lehendakari representa el plantejament polític «més nacionalista i radical» del Govern basc dirigida a la societat basca «menys nacionalista i radical», amb la pretensió d'«assegurar-se el poder per heretar-lo a ETA quan no pugui presentar-se en les pròximes eleccions autonòmiques».

En el ple del debat sobre política general, Mayor Oreja criticà que el pla Ibarretxe significa l'«esforç per fer un Estella dos», una cosa que, en la seva opinió, «no interessa a la majoria de bascs i suposa un mer seguidisme del que ETA va exigir al PNB per presentar aquella treva trampa, a més d'un projecte de ruptura per sumar tots els nacionalistes bascos i excloent tots els constitucionalistes».

En aquest sentit, va denunciar que el pla del lehendakari és l'«enaltiment del que desitja una part de la societat, a fi de resoldre els problemes derivats en el si del nacionalisme basc sense escoltar gens tots els que no pensam com Ibarretxe, és a dir, tots els que hem de venir al ple escortats».

Per la seva banda, el president del PP al País Basc, Carlos Iturgaiz, avisà ahir que la intervenció del lehendakari en el ple confirma la seva disposició «a carregar-se» el marc jurídic polític actual i l'acusà d'haver escenificat «un intent colpista de trencar amb Espanya».

Finalment, el delegat del Govern, Enrique Villar, mostrà la seva indignació amb les línies generals del pla Ibarretxe exposades pel lehendakari i es queixà afirmant que «ens ha pres per beneits. La seva exposició és més de psiquiàtric que d'assemblea política i són més obra d'un ajatol·là que d'un polític».