El lehendakari, Juan José Ibarretxe, presentà ahir dematí al Parlament basc les línies mestres del seu pla sobiranista. L'esmentat projecte culminarà amb una consulta que tindrà lloc el març del 2005, amb o sense acord amb el Govern central, sempre que ETA hagi deixat de matar.
El projecte del lehendakari inclou el reconeixement de la nacionalitat basca, que tindria la mateixa validesa que l'espanyola. Ambdues, va dir, serien «totalment compatibles». El pla nacionalista també proposa «millorar les previsions» que, segons Ibarretxe, ja estableixen la Constitució i l'Estatut de Navarra perquè la comunitat foral s'incorpori a la Comunitat Autonòmica basca, sempre respectant la voluntat dels seus ciutadans. Quant al País Basc francès, Ibarretxe va advocar per estrènyer relacions utilitzant les potencialitats de la cooperació transfronterera.
Ateses les dificultats perquè el pla aconsegueixi l'aprovació fins i tot del Parlament basc, Ibarretxe féu una crida a tots els grups, incloent-hi Sozialista Abertzaleak, i també al Govern central. El pla preveu, entre altres aspectes, la creació d'una nacionalitat basca, amb la mateixa validesa que l'espanyola i compatible amb ella.
Segons els terminis exposats per Ibarretxe, el 25 d'octubre s'aprovarà el text articulat en una sessió extraordinària. Serà un projecte de llei de reforma de l'Estatut de Gernika. El setembre del 2004 es debatrà i votarà el projecte de reforma estatutària. S'obrirà després un procés de negociació amb el Govern central que no durarà més de sis mesos, fet que situaria la realització de la consulta popular el març del 2005.
El text que aprovi el Govern basc permetrà que s'efectuï la consulta, encara que no prosperi la negociació amb l'Estat, sempre que el Parlament basc sí que hagi doni el vistiplau al projecte. En el marc d'aquesta negociació amb el Govern, es crearia una comissió Euskadi-Estat com a fòrum de diàleg bilateral per a la prevenció de conflictes i fins i tot una sala específica al Tribunal Constitucional.
Ibarretxe va plantejar, com ja es coneixia, la creació d'un poder judicial propi. La seva composició es regularia a través del Parlament basc, que designaria el president i el fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia d'Euskadi. Segons va explicar, no es discuteix la unitat jurisdiccional ni la figura del Tribunal Suprem i s'establiria un marc de cooperació amb el Ministeri de Justícia.
Vol el lehendakari augmentar les seves competències per aconseguir l'autonomia plena referent a institucions basques, autoorganització i institucionalització interna; educació i cultura; llengua; hisenda i patrimoni; ordenació territorial; habitatge i medi ambient; recursos naturals; infraestructures i transports; ordenació de l'activitat econòmica; sanitat; i sectors economicofinancers i socials.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.