El Suprem recomana al Govern no concedir l'indult als 'Albertos'

L'esmentat informe del Suprem, que és preceptiu però no vinculant en la tramitació de l'indult, considera que no existeixen «raons de justícia i equitat» per concedir la mesura de gràcia als condemnats. Ambdós foren absolts per l'Audiència Provincial de Madrid, que considerà prescrits els delictes, i després de recórrer en cassació el fiscal i les acusacions, foren condemnats per l'Alt Tribunal.

Això no obstant, la darrera paraula a l'hora de concedir l'indult la tindrà el Consell de Ministres, prèvia proposta del Ministeri de Justícia. L'escrit de l'Alt Tribunal, com a Sala que els condemnà, disposa al seu torn de l'informe del fiscal, del 29 de juliol, en què recorda que la sol·licitud dels condemnats és d'«indult total de les penes imposades». Així, es mostra contrari a la seva concessió, ja que estima que «atesa la naturalesa dels fets no existeixen raons de justícia, equitat o utilitat pública que justifiquin la concessió de l'indult total que es pretén».

«Ha de tenir-se en compte que les penes imposades ho han estat d'acord amb el Codi anterior de 1973 perquè s'ha considerat indubtablement més beneficiós que el vigent», indica l'informe del fiscal, que subratlla que «no existeix una conformitat per les parts acusadores a la concessió de l'indult total que se sol·licita».

Aquesta argumentació del Ministeri Públic és sobre la que s'ha basat la Sala segona del Suprem per informar desfavorablement a la concessió de l'indult. Los Albertos varen ser condemnats per haver comès estafa i falsedat el 1987 amb la venda dels terrenys on s'edificaren les torres de la Porta d'Europa, també anomenades «torres KIO», a Madrid.