Balbás diu que «15 o 20 persones» del PSOE coneixien la intenció de Tamayo

Responent als interrogatoris de PSOE i IU, Balbás llançà dures crítiques a la direcció socialista. Digué que se sentia com el cap de turc d'una trama inexistent per «desviar l'atenció sobre el conflicte intern de l'FSM». Parlà dels mateixos acords que explicà Eduardo Tamayo davant de la comissió i digué que la seva actuació fou de mitjancer a petició del secretari d'Organització, José Blanco, que es produí el dia anterior a la traïció.

Segons el seu relat, les negociacions «informals» fracassaren. Acusà el PSOE d'expulsar-lo del partit sense fonaments, així com la seva dona i el seu pare, i d'iniciar una «ferotge campanya» contra la seva persona. L'11 de juny parlà per última vegada amb Blanco, per «intentar fer-li veure el seu error», però aquest l'amenaçà amb una querella. Aquella, digué, fou la nit més trista de la seva vida política, en sentir-se «decebut» pel tracte del seu partit. Especialment, relatà, després de prestar el seu suport a José Luis Rodríguez Zapatero, el 35 Congrés.

De Tamayo digué que era «un amic més dels 500 o 1.000 que he tingut en el PSOE i que crec que continuu tenint després de 21 anys al partit», esquivant així una suposada responsabilitat sobre ell com líder de Renovadors per la Base.

Balbás assegurà que desconeixia les intencions de Tamayo, però assegurà que «unes 15 o 20 persones» del PSOE sí ho sabien. En concret, esmentà Rafael Simancas, qui dos dies abans del succés va saber per boca d'Ignacio Díaz que el diputat no estava d'acord amb l'acord que es negociava amb IU.

A l'entorn de Simancas apuntà Balbás per acusar-lo de pretendre «escombrar» els Renovadores per la Base del Govern regional que havia de sortir del 25-M. Balbás digué que recomanà Blanco que «no trencàs ponts» amb aquest corrent. I assenyalà que en l'FSM queden encara «15 o 20 pomes podrides» que, afegí, «haurien d'haver estat netejades seguint l'impuls ètic».