La consellera d'Hisenda, Catalina Cladera, ha assenyalat aquest divendres que el Govern incomplirà aquest any l'objectiu de dèficit del 0,7 per cent fixat pel Ministeri, en situar-se en un 1,5 per cent del PIB, cosa que ha atribuït a les polítiques econòmiques desenvolupades per l'anterior Executiu i que ha deixat les illes «en una situació econòmica i social bastant pitjor de la que la Comunitat ha tingut en molts anys».

Cladera ha fet aquest anunci acompanyada pel director general de Pressuposts i Finançament, Joan Carrió, qui ha apuntat que aquest fet suposarà que les despeses superaran en 420 milions d'euros els ingressos generats, el que representa desviar-se en 222.500.000 d'euros del objectiu del dèficit.

Per pal·liar aquesta situació, el director general ha manifestat que el Govern no es planteja dur a terme retallades ja que durant la passada legislatura de José Ramón Bauzá «varen arribar al seu límit». Sí preveu l'executiu autonòmic impulsar mesures de fiscalitat que contemplin noves figures impositives, i fixar un pressupost «que compleixi els objectius».

En aquesta línia, ha confiat que el pròxim Govern espanyol «pugui flexibilitzar el dèficit de les comunitats autònomes», ja que «moltes no poden assumir-lo».

 De la mateixa manera, ha lamentat com els últims pressupostos espanyols reflecteixen un «infrafinançament» en inversions autonòmiques, el que «s'agreuja amb el fet que des de les illes s'han deixat de sol·licitar inversions estatutàries ja signades, especialment pel que fa a matèries com el tren», com tampoc s'ha negociat un nou Règim Especial de les Balears (REB) ni s'ha reivindicat un nou sistema de finançament.

«És una actitud força insolidària la del Govern central», ha abundat Carrió, que ha lamentat com «ens sentim maltractats perquè hauria d'augmentar la recaptació en virtut del cicle econòmic».

Tant Cladera com Carrió han ofert així mateix les despeses compromeses durant 2015 però que no varen tenir dotació pressupostària adequada i que varen ascendir a un total de 262.100.000 d'euros. En aquest sentit, les despeses més elevades varen ser els de l'Ib-Salut (141.100.000), Conselleria d'Educació (34,8), Conselleria de Territori (30,5) i Conselleria d'Innovació (20 milions).