Des que es va crear ara fa 5 anys, Yin Kang Zhan és el president de l'Associació de comerciants xinesos de les Balears, una entitat que va néixer amb l'objectiu d'ensenyar espanyol als xinesos que s'establien a Mallorca, on muntaven els seus negocis.

Com se us va acudir formar aquesta associació?
Érem un grup d'amics que pensàrem de fer alguna cosa per tal d'ajudar els xinesos que arribaven a l'Illa. Una de les nostres prioritats era i és ensenyar espanyol, perquè la gran majoria de ciutadans xinesos que se'n va del seu país no coneix cap altra idioma, i encara menys l'espanyol, que és molt diferent. Tot i que aquí els nins i les nines en edat d'escolarització l'aprenen a l'escola, per als grans hi ha més dificultats. Cal dir que l'objectiu principal pel qual els xinesos vénen a Mallorca és per fer-hi feina, de manera que no tenen gaire temps d'aprendre l'idioma, i per això decidírem posar en marxa l'associació, per oferir aquesta ajuda lingüística als xinesos. D'altra banda, també oferim classes de xinès per als més petits, que des de sempre han estat escolaritzats aquí, perquè l'aprenguin a llegir i a escriure.

Quantes de persones formen part de l'associació?
Actualment, hi ha devers 80 persones d'arreu de Mallorca i totes tenen algun establiment a l'Illa. El president de l'associació s'elegeix cada tres anys, encara que quan férem eleccions ara fa dos anys vaig tornar a sortir reelegit jo.

Quants de comerços xinesos hi ha actualment a Mallorca?
N'hi ha prop de 500 arreu de l'Illa, dels quals devers 200 es concentren a Palma. Cal assenyalar que a la zona del mercat de Pere Garau se n'han establert molts aquests darrers anys. Es tracta de comerços de tota classe -basars, restaurants i perruqueries- i actualment n'hi ha uns 18.

Sembla que enguany s'han obert entre 15 i 20 nous establiments xinesos. No us afecta la crisi?
És clar que ens afecta. La veritat és que la notam i, de fet, registram baixades del 30%. Passa, però, que molts de xinesos han obert un comerç per poder menjar. És a dir, en un establiment hi treballa tota la família, de manera que, a banda de tenir feina, almenys aquella família pot menjar. Aquesta és la finalitat principal de l'obertura dels establiments de nacionalitat xinesa.

I com us enfrontau amb l'actual situació de conjuntura econòmica?
La veritat és que, com la majoria de sectors, no hi cap comerç que funcioni bé. De fet, crec que enguany ja han tancat les portes prop de 15 establiments i encara n'hi haurà més que tancaran.

Per què no cercau feina en algun altre comerç?
Per a nosaltres és molt difícil trobar feina en un altre lloc, principalment per l'idioma. Per a nosaltres és un gran entrebanc i per això tenim negocis familiars en els quals treballa tota la família. I és que venim aquí per treballar i no per estudiar, de manera que ens és molt difícil aprendre l'espanyol en poc temps. No obstant això, ens estimam més obrir un negoci que quedar a l'atur. De fet, molts de xinesos que queden sense feina en cerquen una altra, però actualment és molt difícil. Tot i això, queden a l'Illa en lloc de tornar a la Xina.

I per obrir un negoci, trobau més facilitats o més entrebancs?
En aquests moments és molt difícil poder posar en marxa un nou negoci. Tot i així, si els ciutadans de nacionalitat xinesa podem obrir tants d'establiments és, especialment, perquè tenim molta d'ajuda de la família. És a dir, que quan un xinès vol obrir un nou comerç i no té prou estalvis, demana ajuda a la família. I és que, al cap i a la fi, en aquell negoci hi faran feina tots els membres de la llar.

I amb l'Administració?
La veritat és que no tenim ni més facilitats ni més dificultats que qualsevol altra persona que vulgui muntar el seu negoci. Pagam imposts i la Seguretat Social com tothom. Sí que notam diferències, en canvi, en el preu del lloguer. Així, un xinès paga devers 3.000 euros de lloguer pel mateix local pel qual un ciutadà espanyol en paga 2.000. Ara bé, no sabem el perquè d'aquesta diferència, però nosaltres pagam i en això som molt puntuals.