Balears fou la tercera comunitat autònoma que experimentà un major creixement de l’economia durant 2008, de l’1,44%, per darrere de Navarra (+1,82%) i del País Basc (+1,79%), segons dades de la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas), que assenyalen que totes les regions acabaren l’any en creixement positiu, tot i que menor al del 2007. Així, Funcas preveu una caiguda del 3% del PIB enguany en el conjunt de l’Estat i pronostica que l’economia espanyola no mostrarà signes de recuperació fins "ben entrat 2010", any en el qual cotinuarà en recessió i caurà un 0,5%. Aquestes previsions suposen una revisió a la baixa de les realitzades en el mes de novembre, que apuntaven a una caiguda del PIB de l’1,5% el 2009 i un increment del 0,5% el 2010.
A més, les noves xifres de Funcas queden molt lluny de les que presentà l’Executiu el gener passat, que assenyalen una contracció econòmica de l’1,6% el 2009 i una taxa d’atur del 15,7% el 2010. En roda de premsa per presentar el darrer número dels Quaderns d’Informació Econòmica, titulat Crisi econòmica: una perspectiva regional, el director de Conjuntura de Funcas, Àngel Laborda, concretà que la caiguda més intensa es produirà en el primer trimestre, que serà "encara pitjor" que el darrer del 2008.
L’estat que més ocupació destruí
Espanya va ser el gener l’estat amb major taxa de desocupació de l’Organització per al Creixement i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), amb un 14,8%, davant el 6,9% de la mitjana del bloc, el 7,6% del terme mitjà de la Unió Europea (UE) i el 8,2% de l’Eurozona. Després d’Espanya, els països que major taxa de desocupació registraren el primer mes de l’any van ser Eslovàquia (9,8%), Irlanda (8,8%), Hongria (8,6%) i França (8,3%).
A més, Espanya també va ser l’estat que més ocupació va destruir de gener de 2008 a gener de 2009, amb un augment de l’atur del 5,8%. Irlanda va ser el segon país en increment interanual (4,1%), seguit d’Estats Units (2,6%) i Suècia (1,6%). En aquest sentit, la mitjana de l’OCDE va ser de l’1,3%; la de la UE, del 0,8%, i la de la zona euro, del 0,9%.Gener va ser el cinquè mes de creixement ininterromput en la mitjana de l’atur als països que formen l’OCDE, amb un augment intermensual del 0,1% i de l’1,3% en taxa interanual.
Meiam si ens entenem,
El sistema econòmic nostre no funciona si no creix un cert percentatge cada any. Posem el 3%. Això vol dir que el creixement serà acumulatiu. Per poques matemàtiques que sapiguem, entendrem que es tracta d'una progressió aritmètica. I, a partir d'un cert moment, les progressions, siguin de quina casta siguin, es desparen.
Si hem de créixer cada any, ja em direu fins on fan comptes que arribem, els "caps pensants i comptants". Qualsevol pagès, que solen tenir molt més seny que aquestes "testes il·lustres", dirà que "no hi ha un enfront". Dit d'una altra manera: aquesta idea del creixement perpetu ens aboca a l'esgotament de tot, del territori, dels recursos, del país... de tot.
Comencem, per tant, a pensar en el "decreixement sostenible". Si no, el batut serà formidable. Si ara els poders fàctics, amb quatre puntals, redrecen l'economia, de manera que torni créixer, la pròxima vegada l'esclat serà pitjor. I així una vegada i altra.
Per tant, com diu la dita, "seny, seny, que de cervell en venen".