L'euríbor, el tipus al qual es concedeixen la majoria de les hipoteques a Espanya, ha reprès la tendència alcista que havia abandonat a l'agost, fins a situar la mitjana corresponent al mes de setembre en el 5,384%, fet que encarirà les hipoteques en 664 euros a l'any, si bé els madrilenys, catalans i balears seran els més afectats per l'increment, segons dades de l'Associació Hipotecària Espanyola (AHE) que haurà de confirmar el Banc d'Espanya.

Aquesta taxa se situa 0,659 punts per sobre de l'índex registrat el setembre del 2007, quan es va situar en el 4,725%, i és 0,061 punts més alta que la aconseguida el mes passat, que va ser del 5,323%.

Així, l'indicador reprèn la tendència alcista dels últims cinc mesos, després del respir que es va prendre a l'agost, perquè al juny va superar la barrera més alta marcada fins ara l'agost de l'any 2000 (5,248%), en tancar en el 5,361%, i al juliol va marcar un nou màxim, en el 5,393%.

En una hipoteca mitjana, que segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE) es va situar en 140.402 euros al mes de juliol, a un termini de 25 anys i amb un diferencial de 0,5%, la pujada es traduirà en un increment d'uns 55 euros en les quotes mensuals i de 664 euros a l'any.

Aquesta evolució a l'alça repercutirà en major mesura a les hipoteques de madrilenys, catalans i balears, en comptar els seus préstecs amb un import mig, superior al de la resta de les autonomies.

En el cas de Madrid, les hipoteques pujaran, de mitjana, 74,36 euros al mes, mentre a Catalunya ho faran en 74,16 euros i a Balears, en devers 69,35 euros

A l'extrem oposat, els extremenys pagaran de mitjana 33,22 euros més el mes; els asturians, 44,46 euros, i els de La Rioja, 47,27 euros.

Aquestes diferències entre regions obeeixen a què l'import mig de les hipoteques constituïdes varia des dels 189.362 euros que es demanen en Madrid per adquirir un habitatge als 84.583 euros d'Extremadura.

Els analistes consultats per Europa Press expliquen els moviments de l'indicador tant pels elevats tipus d'interès a la zona euro, actualment en el 4,25%, com per la crisi de liquiditat, que accentua els recels dels bancs a prestar-se diners entre ells.

L'indicador està en nivells màxims des de la fallida del fins fa poc quart banc d'inversió dels Estats Units, Lehman Brothers, i és previsible que no baixarà fins que el sistema financer recuperi la seva confiança, a la qual cosa contribuiria l'aprovació del pla de rescat financer del Govern Bush.

El Govern espanyol ha demanat en diverses ocasions al Banc Central Europeu (BCE) que flexibilitzi la seva política monetària i baixi els tipus d'interès oficials per pal·liar els efectes de la crisi a Espanya i facilitar el pagament de les hipoteques.