L'ou de dos vermells de l'esquerra espanyola

El passat juliol sentírem dir que la Catalunya Central havia aconseguit un model de finançament ideal, una cosa mai vista. Els del "PSC" (el PSOE del Principat) posaren en marxa la seva maquinària de propaganda, diaris, ràdios i televisions que controlen, que no són poques, per fer creure a tothom que ja tenim la seu plena d'ous.
Però la veritat és que, si feim quatre números, resulta que es tracta que, a l'any 2012, tornaran al Principat 3.800 milions d'euros. Si tenim en compte que, tan sols el 2008, el dèficit de la regió central de la nació catalana va ser de 4.800 milions, em voleu dir on és aquesta passa de gegant que ens volen fer creure que han feta? El mateix Estat va reconèixer el 2005 que se'n va dur nets d'allà 14.808 milions d'euros. I ara volen presentar els 3.800 milions com l'ou de dos vermells que el PSOE ha sabut pondre quan, ja ho veis, la veritat és que no arriba ni a un ou de quica.

El mateix partit ha aturat que la TV3 arribi amb la programació original als territoris de parla catalana que són fora de les fronteres autonòmiques del Principat. Ara, que arriba l'hora de la veritat de votar a Europa el traçat del tren de mercaderies d'Hamburg a Gibraltar, l'esquerra espanyola sembla disposada a fer pinça amb els neofranquistes i boicotejar el traçat que suposava la construcció del Corredor Mediterrani -i això que el mateix Congrés espanyol n'havia reconegut la necessitat- i a votar que passi pel centre dels Pirineus. I bé, ara arriba l'hora de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut aprovat pel Parlament centrecatalà, cepillado pel govern d'Espanya, i votat pel poble. Tot sembla indicar que les tisores de podar espanyoles l'acabaran d'escapçar i el deixaran fet un Estatutetxo que no el coneixerà ni sa mare.

Què faran els polítics catalans si això va així? Si tenguessin dos dallons així com toca, davant un xoc de nacions tan clar com aquest, no dubtarien a fer així com han fet tantes de nacions d'Europa la darreria del segle XX i primeria del XXI: obrir totd'una un procés pacífic i democràtic d'autodeterminació. Fer una cosa tan senzilla com deixar triar al poble si vol continuar la seva submissió a Espanya o si s'estima més constituir un nou estat europeu amic i col·laborador dels seus veïnats. I ja està. Pot haver-hi res més democràtic que consultar el poble?
Però si tenen dues olives pansides, passaran amb cançons, posaran excuses de mal pagador al seu propi poble, i faran de tot i molt per conservar el cul aferrat a la cadira. Una traïció sense perdó. A les Balears ens convé vetlar-ho tot de ben a prop. L'espoli que patim és més gros en proporció que el del Principat, la identitat és encara en més perill i el procés de reconstrucció del país va més enrere. Veurem exemples a seguir i n'hi veurem a no seguir.