Per una bandera (i II)

TW
0

La presència d'una bandera mallorquina enarborada per l'incansable Lluís Martí Ximenis en les festes de la Solidaritat Catalana, va tornar a ocupar bona part de la sessió plenària de l'Ajuntament de Palma del dia 30 de maig del 1906, ara, però, amb l'assistència del principal protagonista de tot l'afer, l'esmentat Lluís Martí. Aquest, considerà que no era necessari enviar a Barcelona un telegrama per dir que l'Ajuntament de Palma no s'havia adherit a la Solidaritat Catalana ja que n'hi hagués hagut prou precisant que l'Ajuntament no havia deliberat sobre aquest afer ja que «aquella redacción es una protesta y una falta de consideración a la fiesta de la Solidaridad Catalana». El regidor republicà federal afirmà que enlloc figurava que dugués la representació de l'Ajuntament de Palma, sinó que «en las listas de la Solidaridad consta que yo llevaba la representación de los comités republicanos de Palma, de Menorca y del Partido Liberal, de Mahón y como abogado que soy».

Pel que fa a la bandera, segons Martí, es tractava d'una senyera que, per encàrrec seu, però per a l'Ajuntament de Palma, tenia a la seva casa. Aquesta bandera la va dur a Barcelona «porque le faltava un detalle artístico que sólo en aquella capital podía confeccionarse».

Alguns regidors de Barcelona ho saberen, i, entusiasmats, demanaren que se depositàs en el despatx del batle, i així ho va fer, però no com a la bandera de l'Ajuntament sinó com a la bandera de Mallorca. En paraules de Martí, «Si hubierais visto el entusiasmo que reinaba ante la bandera de Mallorca no os hubierais resistido a dejarla a los estudiantes que la solicitaran para llevarla en el acto de Solidaridad Catalana, a cuya solicitud tampoco me resistí obedeciendo a mi libérrima voluntad pero siempre a vuestro referéndum; y esta bandera la podréis aceptar o desechar».

El regidor conservador i radical monàrquic Enric Sureda agraí les explicacions, però reiterà que eren tantes les notícies confuses que era necessari un pronunciament inequívoc de l'Ajuntament de Palma.

Per la seva banda, el regidor liberal Lluís Alemany Pujol valorà com a «imponente y sensata» la manifestació de Barcelona, si bé era lògic que es fes constar que l'Ajuntament de Palma no s'hi havia adherit. A més, les noves eren moltes i s'havia de recordar que Martí havia fet una crida des de les pàgines del diari El Poble Català, en què convidava tots els mallorquins a les festes de la Solidaritat. A més, demanà explicacions pel fet que Martí dugués les insígnies de regidor i ataqués el batle «en el discurso que pronunció en la liga regionalista».

Martí, que anava acompanyat pel veterà dirigent republicà federal Antoni Villalonga a la Festa de la Solidaritat Catalana, explicà que portava la medalla de regidor perquè només significa que és regidor i la pot dur on vulgui. Pel que fa a les crítiques al batle, considerà que era una qüestió privada entre el batle, Bernat Calvet, i ell mateix.

El regidor republicà Ferran Pou proposà que l'Ajuntament de Palma telegrafiàs al de Barcelona per expressar «el agradecimiento de esta corporación por los agasajos y manifestaciones de verdadero cariño dispensados a la bandera de Mallorca en el solemne acto de Solidaridad Catalana y que se tratara luego de si esta Corporación debería acordar adherirse a dicho acto de solidaridad». El regidor liberal Josep Sampol indicà que s'havien de separar les dues parts, i considerà que ja no era el moment d'adherir-se a la Solidaritat, ara que ja havia triomfat, si bé ell mateix hagués votat a favor si s'hagués proposat la qüestió en el moment oportú. Pel que fa a l'agraïment «por los aplausos tributados a la bandera», no hi trobava cap inconvenient. Fins i tot Sureda donà suport a aquesta proposició, que també fou acceptada pel republicà Pou.

Finalment, en la forma proposada per Sampol, la proposta d'enviar un telegrama a l'Ajuntament de Barcelona fou acceptada per unaminitat. Però aquest debat, en el qual es varen posar de relleu les diferències al si de l'Ajuntament de Palma entre monàrquics i republicans en relació a la Solidaritat Catalana, encara tendria un corol·lari més aviat patètic.

Antoni Marimon Riutort, historiador