Megagelera de l'Àrtic

El dilluns d'aquesta setmana, a devers mil quilòmetres del pol nord, a l'illa noruega de Longyearbyen, es reuniren cinc primers ministres, tots de països molt freds, Escandinàvia i Finlàndia, per col·locar la primera pedra del que serà una gelera enorme per guardar llavors de les plantes cultivades de què depèn l'home per sobreviure. Mai no s'havia organitzat un projecte com aquest, que per una part inspira optimisme -no és cada dia que més de cent països es posen d'acord per donar doblers a una feina en benefici de tots- i per altra part demostra la seriositat dels problemes mediambientals que ens esperen. La megagelera de l'àrtic està pensada per guardar llavors durant segles i possiblement milers d'anys. Seria un lloc on l'home podria anar a cercar de què repoblar les seves terres un cop els cultius haguessin estat extingits, o pel canvi climàtic, o per una guerra nuclear o qualsevol altre desastre important. És, ja ho han dit molts, una arca de Noè del segle XXI. Els refugis nuclears que es construïren en les decades de la Guerra Freda eren simptomàtics de la paranoia nuclear d'aquells anys. Hem vist que, fins ara, el pànic, i la inversió, no era necessari. Esperem que aquesta cova que excaven a una muntanya gelada noruega sigui igualment un excedent faraònic del nostre temps. Però és, si més no, una mesura de la confianca que tenim en la nostra habilitat per protegir-nos dels cataclismes naturals i dels que nosaltres mateixos podríem provocar. Es miri com es miri, aquest projecte diu que no en tenim gaire, de confiança. En el món ja hi ha devers 1.400 bancs de llavors que conserven llavors de cultius importants. Però segons els promotors d'aquest nou projecte, tots estan exposats a la fallida tecnologica o econòmica. Aquest depòsit de Noruega, diuen, podria continuar durant segles fins i tot si els aparells frigorífics deixassin de funcionar: es construeix el que serà en efecte una cova amb una temperatura natural de vint sota zero. Esperem que marquin molt bé el lloc de la porta d'entrada, per si un cas.