El passat dia 12 d'octubre va entrar en vigor l'anomenada Llei
de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic,
més coneguda per les inicials LSSI. Segons els seus impulsors, el
govern del partit popular, un dels principals objectius d'aquesta
llei era evitar l'anomenat «spam», és a dir, evitar que els soferts
internautes veiessin les seves bústies de correu electrònic
envaïdes per missatges comercials no sol·licitats. Doncs bé, avui,
tres dies després de l'entrada en vigor d'aquesta llei, no s'ha
aturat, ni de bon tros, l'arribada a la meva bústia de missatges
comercials no sol·licitats. Entre aquests ocupen un lloc preferent,
per una banda, el missatge diari d'alguna autoritat d'un govern
africà que m'ofereix de participar en una estafa de dimensions
astronòmiques i, per l'altra, els d'una agència de viatges que em
fa avinent la bona nova que m'ha tocat un premi d'una rifa en la
qual mai no he participat i que m'he d'apressar a contestar si el
vull gaudir. Per contra, aquests tres dies he pogut constatar com
s'ha començat a aturar l'intercanvi de correus electrònics amb
amics i coneguts d'arreu i que venia mantenint des dels primers
temps d'Internet, ara fa més de sis anys. Per què? Doncs és molt
fàcil d'esbrinar, els correus"estafa no tenen el seu origen a cap
servidor d'Espanya i, per consegüent, cauen, fora de l'abast de la
LSSI, en tant que les llistes de distribució dels meus amics sí que
tenen el seu origen en un servidor ubicat a l'estat espanyol i,
gairebé tots, hem preferit deixar d'enviar"hi missatges no fóra
cosa que després d'enviar"ne tres dins un any, a algú se li
creuassin els cables i, així, sense més ni pus, ens trobàssim amb
una multa mínima de seixanta mil euros per haver comés una
infracció tan greu.
Per aquestes i d'altres menuderies consemblants, des d'un bon
començament la comunitat internauta va veure en aquesta llei una
profunda agressió a les més pures essències del que ha estat fins
ara Internet. Aquest és un bon moment per recordar que, més enllà
dels aspectes tècnics que van possibilitar la creació d'aquest nou
espai, la comunitat que en bona part el va omplir de sentit i de
continguts havia començat a explorar les noves possibilitats de
comunicació que les tecnologies digitals apuntaven molt abans que
Internet arribàs al gran públic. Es tracta d'una comunitat
semiclandestina, tot sovint identificada amb els temuts hackers, i
que amb l'ajut d'equips informàtics retirats per les empreses i
reciclats per ells, varen construir els taulers d'anuncis virtuals
i que servien per a allò que Internet ha acabat per convertir en
quotidià i habitual, és a dir, estendre fins a límits fins
aleshores insospitats les possibilitats de comunicació entre
humans. D'entre aquests pioners varen sortir els creadors dels
ordinadors personals i, gràcies en bona part a les seves
conviccions i maneres de fer, la resta d'humans hem tingut
l'oportunitat d'accedir als beneficis d'aquestes tecnologies.
Malauradament, la història de la frontera de l'oest americà i la
seva colonització es torna a repetir ara a la frontera electrònica:
Tot usurpant el nom del progrés i de la veritat absoluta, un grapat
de facinerosos disfressats de cowboys malden, amb més èxit del que
seria desitjable, per expulsar fins l'extermini els indis, els
nadius de l'espai suposadament verge. Com sempre, gaudeixen
convenientment de l'ajut del setè de cavalleria, del diner salvatge
que no atén a raons i dels legisladors que tenen la paella pel
mànec i estan molt enfora de l'espai que pretenen regular. No tenim
altra manera de mirar la LSSI com un trist episodi més d'aquesta
història ja vista al Far West i repetida ara al Ciberespai, ja que
si bé es veritat que hi havia un cert consens sobre la necessitat
de regular el comerç electrònic, també és bastant clar que se'ls hi
ha escapat la mà, voluntàriament o no. Una cosa és dificultar que
et puguin enganyar fent servir Internet i les possibilitats
associades a les tecnologies digitals i una altra de ben diferent
és aprofitar l'avinentesa per instaurar al Ciberespai formes de
censura i d'autocensura que qualsevol sensibilitat democràtica, per
esvaïda que pugui estar, rebutjaria frontalment. És per això que,
des que en vàrem tenir coneixement dels detalls som molts els que
ens referim a la LSSI com la llei contra Internet. Doncs això.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.