Zona en avançat procés de degradació

TW
0

Parl d'aquesta zona concretament, del Coll d'en Rabassa, Cala Gamba, es Carnatge. Els que, com jo mateix i la meva família, ja fa més d'un quart de segle que ens hi instal·làrem, que miram i hi veim, observam allò que passa deu passes més enllà de les finestres de ca nostra, hem pogut assistir amb tristor, amb desesperança qualque pic, a l'espectacular, accelerat procés de degradació de l'indret.

L'aeroport ja hi era, aquí, a dos quilòmetres de distància en línia recta, però també s'ha de dir que la freqüència dels vols era molt inferior, i que els vols nocturns eren gairebé inexistents, a no ser els divendres i els dilluns de matinada. Ho record com si fos ara. La central tèrmica Sant Joan de Déu també hi era ja, i com ara mateix el sofre de les gargallades de les xemeneies embrutava el sagí dels nins de la propera escola pública i feia foradets a la roba estesa i al pedaç dels velers del club nàutic. Però s'ha de dir que tots els anys, el polític de torn venia a la barriada i ens assegurava que, en manco de sis mesos, la central seria desmantellada. El primer va ser en Paulí Buchens, el darrer batlle digitalitzat de Ciutat. El darrer, don Jaume Matas, Presidentíssim, curiosament també digitalitzat pel senyor Cañellas, en plena campanya electoral, la darrera, ara s'han complits tres anys i busques de l'honorable visita. I el mateix brou: uns mesos i central fora. I una llet de moneia!

Després vengué Continente, que ara ja es diu una altra cosa, saturant l'esquifida carreterona anomenada carrer Cardenal Rossell, la depuradora i les nocturnes flaires de merda humana quan entra el terral a mitjanit, i l'enorme impacte visual de les dessaladores i la piscifactoria, aquí mateix, dins els terrenys de Gesa"Endesa, que abans era un hort, que Felicià Fuster convertí en el que és ara, una fàbrica d'electricitat que contravé totes les normatives europees i l'atàvic seny mallorquí, al costat d'una escola que ja hi era, d'un hospital que ja hi era, d'un nucli de població que aleshores ja devíem ser ben a prop dels deu mil habitants (ara ja s'ha endoblat), i que no es pogueren fer les xemeneies altes, com era de reglament, perquè perillava que qualque avió les pogués esmotxar, enlairant"se o aterrant. Tot un paradigma de maça i cullerot, de despropòsits, d'errors ben voluntaris i convenients a certs interessos.

També ho venia a dir, perquè, aquí baix, a la cala, s'hi podia prendre el sol i nedar, els nins la dona i jo ho fèiem cada dia, a l'estiu, clar. Ara, no. Podria prendre mal, pens jo. Ara que, si el senyor Fageda emulant el Fraga a Palomares hi vol venir a fer"se una remullada, jo també m'hi tiraré a l'aigua amb ell. I qui diu en Fageda, diu en Rodríguez, o n'Antich, o en Sampol, o na Margalida Rosselló, o na Maria Crespo, o qui alena de les nostres digníssimes i benvolgudes autoritats. Queden posades les messions. La cala, l'aigua de la cala, ni la merdera d'un temps, tu, allà on la Riera escopia porqueria, que s'hi feien unes llises com a taurons. I pudia com put aquí ara. Al·lucinant. Vergonyós. I hi han fet un carril per a bicicletes! I haver de veure aquella genteta tirada de pedals que ve de s'Arenal o de Can Pastilla, ventant"se el nas per aguantar la pudícia, quin horror, quanta merda! I, com que tenim Son Banya ben avinent, xeringues pertot arreu, sobretot a la caleta d'en Reus, «El Peñón», als bancs del pinaret de Torre d'en Pau, als envoltants de la plaça de San Marino, el carrer Gavella, el camí de Can Duran, que és un amagatall ben aprofitat, perfecte per tots aquests desgraciats malalts drogodependents... Ses Torres...

De tota manera, l'angelet de la tortada és la prevista arribada del gasoducte pels veïnats terrenys del Carnatge, el que, clar, donarà l'excusa perfecta perquè la central tèrmica sols es transformi, no es desmantelli. Sembla que el projecte del senyor Príam de Villalonga sembla fet per tècnics de Gesa"Endesa en lloc pels del Govern balear. Quin món de misèria!