Excursió a Àfrica

Ahir el cantant del grup irlandès U2, Bono, partia cap a Àfrica per fer de guia en una de les seves visites més publicitades. El motiu de la comparsa de premsa més extens de l'habitual era que Bono fa de guia al que ve a ser el ministre d'economia dels Estats Units, Paul O'Neill, i el seu objectiu és convèncer-lo que l'ajuda econòmica als països pobres pot ajudar. Bono dedica els seus esforcos a canviar la perspectiva de personatges polítics claus, amb un èxit que fa pensar, entre altres coses, que els polítics en qüestió tenen poca informació a mà, són mal aconsellats, o es deixen cegar pels dictats dels seus partits respectius. Una excursió d'aquestes amb Bono, i més d'un ha començat a veure el món amb uns altres ulls. En una etapa anterior, Bono va acompanyar senadors republicans americans a Àfrica per conèixer casos de sida i el tractament que se'ls dóna. Com a resultat, figures suposadament tan fossilitzades com Jesse Helms, polític conservador dels més tancats, han canviat el cantet. Helms, d'edat avançada, ara diu que es penet d'haver dedicat tants d'esforços a bloquejar els doblers per investigar la sida quan era més jove. Bono intenta fer el mateix, ara que governa la dreta de Bush, en la qüestió del deute del tercer món. Fa comptes que O'Neill vegi que els doblers que es donen als estats pobres no necessàriament són doblers tirats, com O'Neill predica des de fa anys. I de passada, li vendrà bé al govern de Bush tenir O'Neill per fer de figura compassiva que reparteix riquesa, una eina molt útil, també, en la guerra contra el terrorisme en alguns països africans. Bono, un músic irlandès idealista, és un exemple de com es pot utilitzar la popularitat i la fortuna personal per a les causes que en el dia a dia molts consideren perdudes.