L'autoritat competent

TW
0

No fa gaire dies que un diari d'abast estatal publicava, així de cop descuit i en forma de notícia ben curteta, d'aquestes que semblen estar més destinades a omplir un espai buit que a informar d'alguna cosa interessant, la bona nova que les properes eleccions dels representants del consell assessor de personal del cos de la Guàrdia Civil serien fetes amb urnes electròniques. D'entrada, sembla que no ha de ser una mala notícia la creació i constitució d'un òrgan, més o menys representatiu i democràticament elegit, en el si d'un cos com el de la Guàrdia Civil, que té una estructura de comandament essencialment militar. Fet i fet, aquest consell assessor recorda el comitè sindical d'una empresa, encara que per ser justos i d'acord amb els plantejaments de la desafortunada llei d'universitats, se sembla molt més als nous claustres universitaris, una semblança que estaria sustentada per la composició jerarquitzada i funcions atribuïdes a ambdós òrgans. Per afegitó, aquestes eleccions vendrian a ser, pam envant pam enrere, el primer exemple pràctic d'aplicació de la democràcia electrònica, en el sentit que les tecnologies digitals juguen un paper essencial en el procés de votació i posterior recompte. Hem de reconèixer que, en aquest punt, els comandaments de la Guàrdia Civil ens han passat bé la mà per la cara, ja que no hi ha, fins allà on jo sé, cap universitat on els experiments de votació electrònica, si n'hi ha hagut, hagin passat de ser simples experiments amb gasosa.

No ens hauria de sorprendre per aquí aquest avançament ja que ben bé tots els diaris locals es varen fer ressò, ara fa quatre anys, de la simpàtica anècdota que es va produir amb motiu de la visita a Palma de Vint Cerf, un dels principals artífexs d'Internet i Doctor Honoris Causa de la UIB per aquest motiu. Només baixar de l'avió, al doctor Cerf se li va acostar un agent del cos, amb uniforme reglamentari, mostatxo inclòs, i li va demanar un autògraf, ensems que em passava una màquina de retratar per tal que li fes una foto amb ell. Vist amb la perspectiva del temps, molt més enllà del seu caràcter anecdòtic, aquest fet demostra que la preparació del cos de la Guàrdia Civil per a l'era electrònica no ha estat improvisada i ve d'enrere. Per altra banda, cal no oblidar que fou també la Guàrdia Civil un dels primers cossos policials a disposar d'especialistes per combatre els delictes electrònics, amb un actiu i pioner cap visible que, cada vegada que sortia pels mitjans de comunicació, a més de regirar-nos amb les seves invectives, ens recordava que, també en això, la modernitat i el progrés havien arribat abans a les casernes de policia que a les escoles, tot certificant allò que quatre descreguts denuncien aquí i allà i que, resumit, ve a dir que els que comanden prefereixen reprimir abans que educar.

Però, a més, el mateix dia que apareixia aquesta notícia, els diaris donaven compte dels primers tràmits parlamentaris de la terrible llei de serveis de la societat de la informació, més coneguda per les seves inicials LSSI o també com la llei d'Internet. És remarcable la divisió d'opinions que han generat alguns dels punts més conflictius d'aquest projecte de llei. Així, per una banda, hi ha el partit del govern que només hi sap veure flors i violes. A l'altre costat hi ha arrenglerat tota la resta de l'arc parlamentari i societat civil, amb els internautes i empresaris del sector davant davant, que no hi veuen més que problemes i perills. Com a mostra un botó: d'acord amb el projecte de llei, si el contingut d'una web no és respectuós amb la legislació vigent, aquesta web podrà ser clausurada i els responsables sancionats. Fins aquí cap problema, si no fóra que el projecte estableix que aquesta acció de tancament i sanció podrà ser feta per «l'autoritat competent», una expressió que, sigui dit de passada, sempre ha tengut molt mala fama i, molt en particular a partir de la tarda-nit del 23 de febrer de 1981. Deu ser per això que, tots els que s'oposen a aquest projecte de llei, demanen qui pot ésser aquesta «autoritat competent». Una pregunta que, paga la pena dir-ho, després de les informacions i fets que els acab d'esmentar s'ha convertit en un pur exercici retòric. La Guàrdia Civil, per suposat.