El carnet de conduir i el català

TW
0

M'acabo de treure la teòrica del carnet de conduir, i en català. Aquesta notícia que en un país normal del món no mereixeria més importància que la pròpia satisfacció personal, a Catalunya, a les Balears i al conjunt de territoris de parla catalana és digna que se'n facin ressò tots els mitjans de premsa. I és que en anar a buscar el material per treure'm el carnet (jo me l'he tret per lliure), em van informar que l'oferta de llibres en català era molt més reduïda que en llengua castellana (a mi em van dir que molts manuals en català no existien, no sé si en un altre lloc et diuen que els han de demanar a l'editorial).

Total, que al final em vaig comprar, tant el manual com els llibres de text, en llengua castellana.
Al final, però, malgrat tots els entrebancs, jo he decidit fer l'examen en llengua catalana (a més a més ho has de demanar, si no, no te l'hi donen). És lògic que això no t'ho recomani ningú, perquè si t'han fet estudiar què és rebasamiento, o una cañada, possiblement no sabràs què és un «depassament» o «una carrerada» (de fet «depasssament» no surt al Diccionari de l'IEC, però en diuen així).

Agraeixo que m'hagin deixat fer aquest examen en la meva llengua, però per mi no és suficient; perquè considero legítim demanar que sigui justament en la llengua pròpia del meu poble, que l'Administració es dirigeixi a mi com a ciutadà del país. I que sigui en la llengua del país, que ens ensenyin en les nostres autoescoles. Tan fàcil o difícil d'entendre com això. Si no, ja m'explicaran a mi quina és la societat a la qual pertanyem com a poble.

Miquel Soler i Ramon. Sabadell