Toquionització

Tots els amics i coneguts que, per una o una altra raó, han hagut de residir a la ciutat de Tòquio, han coincidit a contar-me que els seus habitants pateixen una estranya disfunció cinestèsica que els impedeix de caminar en línia recta. Els japos de ciutat fan passes en ziga-zaga. Avancen a tota marxa per aturar-se després de manera sobtada, de manera que l'europeu que els segueix s'incrusta disciplinadament en les esquenes nipones, cosa mala de pair per als nadius. Fan mitja volta sense emprar l'intermitent (complement que qualque llei hauria d'instal·lar obligadament a tots els vianants) i cataloguen altres monstruositats practicables a la via pública, llevat de les que comporten mala educació, com ara escopir, orinar o defecar a les voravies. Ningú no ha confirmat encara que Palma s'hagi agermanat amb la increïble ciutat d'Edo, però resta clar que els seus habitants hem après a caminar a la nipona. Perquè aquesta identitat hagi estat possible, primer el responsable José María Rodríguez es va veure forçat a planificar les obres inesperades que impossibiliten la línia recta; després un tal Pere Cañellas va lliurar als carrers de Palma tots els turistes que enguany no han vingut a les Balears per crear obstacles mòbils, fotogràfics i compradors. Certament, hem observat un descens en el turisme: cada vegada que un guiri ha caigut a una síquia del pla Mirall, o a les mans d'un triler romanès, una prostituta nigeriana o d'una clavellera que sortosament també era estrangera. Al marge d'aquests ensurts "que no han estat promocionats a Alemanya com a oferta complementària, mostrant a les clares la manca de visió econòmica del Pacte de Progrés", el turisme ha continuant toquionitzant la nostra ciutat. El perill, amic Carles Manera, mai no ha estat la hongkongnització: els edificis són el millor límit possible a la proliferació dels vianants.