El càstig

En aquesta ocasió Mateu Morro tindrà difícil afirmar que ens hem inventat alguna dada. L'executiva del PSM fou elegida amb un 25% de vot càstig. I els periodistes no votàvem, encara que hem de constatar que això l'acosta a Pere Rotger. Però el mínim d'honestat professional que en ocasions no ens ha volgut pressuposar el secretari general dels nacionalistes, ens obliga a reconèixer que, per ventura, és veritat que en el moment del càstig, ell només passava per allà. Agradi o no, al PSM, Morro és un líder indiscutit. Això és tan evident com que continua resultant impossible pair que Joan Mayol dimitís només per pressions externes. L'informe de gestió del batle de Santa Maria va ser aprovat amb només dues abstencions. Això sí, el percentatge de delegats que prengué part a la votació no arribà al 50%. Qui els deixa tan freds? El partit? O el Govern? O és que hi ha alguna diferència? Amb la mateixa participació, el consell polític que presidirà Sebastià Serra superà àmpliament els sufragis que donaren suport a l'executiva paritària. Pobretes, les senyores, el dia que les incorporen a haver de fer front a un vot de càstig. La bufetada no anava per elles ni tampoc per Mateu Morro. Per qui devia anar? Amb un sistema de llistes tancades i bloquejades la pregunta podria tenir alguna dificultat. Però basta mirar a qui votaven en elegir l'executiva que no fos present en les votacions anteriors. Al partit tothom sap a qui protegien les llistes tancades. De fet, Sampol sempre ha tingut menys suport que Morro o Serra. Es va veure obligat a fer comptabilitat electorista descarada per explicar algun pecat. Quin? En tot cas, els dirigents del PSM poden preocupar-se d'una altra cosa que no sigui cercar conxorxes mediàtiques.