Renovar el PSIB

Francesc Antich féu ahir una crida a la renovació total del PSIB-PSOE, un partit que del 1982 ençà ha anat allunyant-se de la realitat sociològica de les Balears, sobretot a Mallorca i a Eivissa i Formentera. Es tracta també d'una organització que ha caigut de ple en diverses ocasions en la temptació fratricida i que n'ha pagat les conseqüències. Aquests són els elements bàsics que haurien de guiar la reflexió dels socialistes illencs en el camí cap el Congrés. Els noms i les cares del passat "per molt valuoses que siguin, per molta alçada intel·lectual que tenguin, per rellevant que sigui el càrrec que han ocupat en el passat" han de retirar-se de la primera línia per donar pas a una nova generació capaç de fer creïbles els nous missatges. Les crides a la unitat no tenen solidesa si les formula qui ha protagonitzat la baralla interna de la mateixa manera que determinats continguts sonen a sarcasme en determinades boques. Joan March, que havia iniciat el retorn a la vida política activa, ho va haver d'entendre. Ara ha arribat el torn d'Andreu Crespí, Margarita Nájera et alii. No fa ni dos anys, Francesc Antich era el batle d'Algaida i ningú no el coneixia. L'aposta que feren per ell els militants ha funcionat. La nova executiva l'ha de complementar amb afiliats joves i amb possibilitats reals de connectar amb els segments poblacionals que ja no escolten el PSIB. La solució no és triar entre un i un altre sector històric del partit. Tots representen el problema. El repte és gran. Renovar el PSIB és fer-lo creïble com a tal.