Més per Palma exigeix un compromís real i actiu amb els drets LGTBIQ+: «La igualtat no es defensa amb silencis institucionals»

Gisela Badenes25/06/25 10:58

Més per Palma ha registrat una proposició al plenari per a reclamar un compromís institucional ferm i efectiu amb els drets del col·lectiu LGTBIQ+, coincidint amb la celebració del Dia de l’Orgull.

Així, insta l’Ajuntament de Palma a adoptar les següents mesures immediates:

· La condemna pública de la LGTBIfòbia, incloent-hi l’agressió trànsfoba patida recentment per una jove al centre de Palma.

· El suport institucional, logístic i econòmic a les activitats de l’Orgull LGTBIQ+, i demanar la implicació del Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears.

· La creació d’un Pla Municipal LGTBIQ+, amb accions en educació, salut mental, habitatge, ocupació i formació del personal públic.

· La constitució d’una taula sectorial o d’un consell consultiu LGTBIQ+, per garantir la participació estable de les entitats del col·lectiu.

· La penjada de la bandera LGTBIQ+ i de la bandera trans el 28 de juny a la façana de Cort, amb una participació social i política plural.

Aquestes peticions arriben en un context preocupant. Segons el regidor de Més per Palma, Miquel Àngel Contreras, l’agressió trànsfoba recent és un exemple més d’una violència estructural: «És una expressió més d’un sistema que continua discriminant, violentant i excloent. I davant això, el silenci institucional és una forma de complicitat»

20 anys de drets amenaçats

Enguany fa dues dècades de l’aprovació del matrimoni igualitari a l’Estat espanyol però, segons MÉS, els drets aconseguits estan sent qüestionats i buidats de contingut. «La deixadesa del govern municipal, del Consell i del Govern és una vergonya. Palma ha de ser referent en la defensa de la diversitat, no còmplice del retrocés», ha denunciat Contreras.

Orgull rural, resistència diversa

Amb el lema de la manifestació d’enguany, 'Orgull rural, resistència diversa', el moviment LGTBIQ+ de les Illes Balears vol denunciar la vulnerabilitat i la invisibilització de moltes realitats fora dels focus. «No basta posar una bandera si després no es garanteixen els drets. No hi pot haver orgull sense seguretat, igualtat ni reconeixement real», ha conclòs el el regidor.