Zabel, líder gràcies a les bonificacions

McEwen guanyà l'etapa, però els esprints especials donaren el mallot groc al corredor alemany

EfeReims10/07/02 0:00

Els esprínters brindaren pels seus èxits a la terra del vi escumós més famós del món, ja que el corredor australià Robbie McEwen (Lotto) es va adjudicar la tercera etapa del Tour, disputada entre Metz i Reims, de 174'5 quilòmetres, mentre que l'alemany Erik Zabel (Telekom) es va enfundar el jersei de líder de la cursa. McEwen, segon en l'etapa de dilluns, amb final a la localitat alemanya de Sarrebruck, va tornar a ser més ràpid que Zabel, encara que, gràcies a les bonificacions, el velocista del Telekom el va superar al capdavant de la general.

L'etapa va premiar, ahir, l'enorme feina feta pels equips interessats a lluitar per l'èxit en l'esprint. Així, Telekom va lluitar per donar a Zabel segons de bonificació als esprints especials i ajudà el Lotto en tasques de persecució dels escapats. La general va quedar a Reims amb Zabel al capdavant, seguit de McEwen a 8 segons i del suís Rubens Bertogliati, a 14. El nord-americà Lance Armstrong afrontarà la contra rellotge per equips d'avui en cinquena posició a 17 segons i el primer espanyol continua sent Óscar Freire, ara desè a 25 segons. Dos francesos, l'il·lustre veterà de 35 anys Jackie Durand i Franc Renier, protagonitzaren l'escapada de la jornada. S'atreviren a deixar el grup molt prest, en el quilòmetre 6, i arribaren a tenir un avantatge d'11 minuts, ja que el gran grup rodava a ritme de passeig i permetia la fuga.

Després de les frustracions de les dues primeres etapes, el Telekom d'Erik Zabel i el Lotto de Robbie McEwen acordaren posar en fila el personal i anar a la recerca dels aventurers, no fos cas que haguessin de partir novament a l'hotel amb el gust amarg de la derrota dins la boca. El pla de l'equip alemany s'anava materialitzant a la perfecció. Zabel rapinyava un parell de segons en els esprints especials i en el del quilòmetre 130 ja havia superat Bertogliati a la general. Al berlinès només li faltava tirar per terra l'escapada i jugar-se la victòria a Reims amb els seus enemics habituals.

La quota de permissivitat caducà 10 quilòmetres abans de la meta, quan el gran grup va engolir els esgotats Durand i Renier, víctimes de les maniobres pròpies de la fase decisiva de l'etapa, aquella que només respon a tàctiques i a interessos i gens a sentimentalismes. Després de frenètiques baralles al capdavant de la cursa, el grup es va presentar en la llarga recta d'arribada de la capital de la Xampanya francesa, on l'escumós se'l repartiren després d'un espectacular esprint McEwen i Zabel, ja de groc després de viure dies molt durs en les primeres etapes.