Alemanya expulsa Camerun del Mundial

CAMERUN: Alioum, Geremi, Kalla, Song, Tchato, Wome, Lauren, Foé, Olembe, Etoo i Mboma.
Suffo per Tchato, Kome per Olembe i Job per Mboma.
ALEMANYA: Kahn, Frings, Linke, Ramelow, Metzelder, Ziege, Schneider, Ballack, Hammann, Jancker i Klose.
Bode per Jancker, Jeremies per Schneider i Neuville per Klose.
GOLS: 0-1: minut 50. Bode bat de tir creuat Alioum.
0-2: minut 79. Klose, de cap.
ÀRBITRE: López Nieto (Espanya). Amonestà Foé, Song, Tchato, Geremi, Solembe i Lauren per part del Camerun, i Jancker, Hamann, Ballack, Kahn, Ziege i Frings per Alemanya. Expulsà Ramelow por doble targeta groga (min. 37 i min. 40) per part d'Alemanya i Suffo (min. 61 i min. 76) de l'equip africà.
ESTADI: Shizuoka Stadium, 50.000 espectadors.

Alemanya va firmar el seu passi als vuitens de final després de derrotar el Camerun (0-2) gràcies a un gol de Bode, a un altre del màxim golejador Klose i a una defensa invulnerable, teixida entorn de la porteria de Kahn a partir del moment en què li tocà jugar més de 45 minuts amb un home menys per l'expulsió de Ramelow. La selecció germànica va recuperar els seus antics valors i al vell estil aconseguí la seva classificació. El Camerun fou millor, té jugadors més habilidosos i tècnics, i fins i tot el bloc és més creatiu, però Alemanya és Alemanya. Angoixada a la primera part amb les irrupcions dels migcampistes africans, va saber mantenir la porteria a zero, tot i que el seu bastió, Carsten Ramelow, fou expulsat per doble amonestació.

A la segona meitat, sense gens de vergonya, va recular al seu camp. Va substituir un davanter, Jancker, per un futbolista de major feina, Bode, i va aprofitar la seva única ocasió, en una brillant maniobra de Klose, per obrir el camí del triomf. Tampoc no li va ser aliena la fortuna i el pal va rebutjar un cop de cap de Lauren al segon acte, quan Camerun ja celebrava el gol. La «Mannschaft» demostrà que és un conjunt amb poc talent, reclosa en el seu potencial físic, l'experiència dels seus jugadors i la seva disciplina tàctica. No obstant això, evidencià que la seva força mental la catapulta a límits als quals el seu futbol no arriba. En cap moment no va acusar la superioritat dels «lleons indomables». Per contra, es va alimentar de la seva pròpia adversitat per doblegar el Camerun.

El conjunt africà, una de les decepcions del continent «negre», juntament amb Nigèria, presentà bones credencials, però es veié superat per la contundència i l'ofici alemany, el domini del qual, això sí aclaparador, només es donà als primers deu minuts. Aquest domini es transformà en equilibri i paulatinament el Camerun s'apoderà del tempo del partit. Olembe avisà en el minut 12, plantant-se tot sol davant de Kahn, però la magnificiència del porter i la innocència de l'esquerra evitaren que els africans s'avançassin en el marcador.

La velocitat i la tècnica individual d'Etoo xocava amb la lentitud i la manca de precisió de Jancker. Els migcampistes del Camerun trencaven amb la seva velocitat Alemanya, excessivament avançada. El perill africà s'accentuà, però no pogueren endur-se els tres punts que els duria a la segona fase.