França «c'est fini»

DINAMARCA: Sorensen, Henriksen, Laursen, Helveg, Jensen, Tofting, Gravesen, Poulsen, Jorgensen, Tomasson i Rommedahl.
Gronkjaer per Jorgensen en el minut 46, Bogelund per Poulsen en el minut 76 i Nielsen per Tofting en el minut 78.
FRANÇA: Barthez, Candela, Thuram, Desailly, Lizarazu, Vieira, Makelele, Zidane, Wiltord, Dugarry i Trezeguet.
Cissé per Dugarry en el minut 54, Micoud per Vieira en el minut 71 i Djorkaeff per Wiltord en el minut 83.
ÀRBITRE: Vitor Melo Pereira (POR). Amonestà amb cartolina groga Poulsen, Jensen i Dugarry.
GOLS:
1-0: minut 22, Rommedahl.
2-0: minut 67, Tomasson.

França digué adéu al Mundial 2002 per la porta de darrere amb una derrota sense contemplacions que li pegà una Dinamarca ordenada i serena que va fer de l'eficàcia golejadora i de la consistència ofensiva les seves millors armes. El partit començà com tots els anteriors de França, amb el dubte de Zidane. Però en aquesta ocasió el número 10 era al camp, una presència que França s'havia imposat com una necessitat. A França li passà per sobre la responsabilitat. Havia de marcar dos gols, una feina difícil si es considera que no n'havia fet cap en el Mundial. Però ahir tampoc no va fer mèrits per canviar un destí cruel pel campió, que ahir deixà de ser-ho.

Quasi no havia xutat a porta França quan Dinamarca aprofità el seu únic xut entre els tres pals del primer temps per obrir el marcador. En el minut 22, una treta de banda de Dinamarca arribà fins a l'àrea francesa, on la defensa rebutjà malament i deixà la pilota als peus de Tofting, que penjà l'esfèric al segon pal, on Rommedahl arribà sol i marcà. El gol, que estrenyia un poc més la corda al coll del campió, espavilà una mica els bleus, que, això no obstant, demostraren la mateixa ineficàcia ofensiva que havien tingut en tot el partit. Cercaren Zidane, però el 10 no estava per grans gestes.

El segon temps fou més del mateix. França continuà atacant impotent a una ordenada defensa danesa. Hi faltà força i brillantor. Només l'entrada d'Yibril Cissé semblà despertar una mica l'equip, que atacà amb un poc més de garra, però sense orde. Era la darrera esperança de millora, però en aquest moment arribà el segon gol escandinau. Una bona centrada des de la banda esquerra fou aprofitada per Tomasson per dictar la sentència.

Els francesos continuaren intentant-ho. Roger Lemerre s'obstinà a mantenir Zidane damunt la gespa, malgrat que el jugador estava esgotat. Donà entrada a Micoud, però no deixà descansar el 10, que passà els darrers minuts de passeig, sense quasi participar del joc o, millor dit, en l'absència del joc. Perquè a França, no la deixaren jugar les llàgrimes als ulls. Malgrat que se sabia eliminada, França tractà d'atacar fins el final, però amb cor i raça, per no anar-se'n del Mundial amb zero gols. En els darrers minuts, el conjunt de Lemerre disposà d'ocasions, però el gol no arribà. El futur de França ja estava decidit.