Uns dies de res

A mesura que ens acostam a la recta final del Campionat de Tercera, creixen de manera tremenda i propícia a algun que altre «emperò», quantitat de nervis i emotivitat sense controlar, motivat per la penúria de punts insuficients per garantir la permanència, com igualment plaça garantida de seguretat quant a poder disputar la ruïnosa lligueta d'ascens que ningú no vol, però que lluiten per participar-hi. Fórem testimonis del partit entre Felanitx i Santa Ponça i vist el que succeí en Es Torrentó no es meresqué el quadre de Juan Garau deixar d'acumular dos punts més. Com que, mentre hi hagi vida mai no falta l'esperança, si continuen els efectius del club de Felip Martín, lluitant i fent feina com ens asseguraren que estan fent, encara queda utòpica il·lusió, capaç de poder gaudir del que per ara està vedat. Quant a allò succeït a Sant Llorenç, de deu vegades que es repetís el partit "segons testimonis presencials" el Cardassar en nou d'elles hauria acabat guanyador. Allò inesperat, la desfeta del Penya Santa Eulària, en ocasió de la visita als Set Pins d'Alaior. Clara i rotunda victòria dels efectius de Riudevets, mentre que el tècnic Iñaqui Churruca no tingué inconvenient a reconèixer que l'Alaior havia estat enormement superior. I res no diguem del repartiment de punts entre Eivissa i Binissalem. Un resultat que enfonsa una miqueta més el degà de l'illa pitiüsa. Dos conjunts que durant la competició han estat causant sensació: Constància i Ferrioler feren gaudir dissabte d'hora i mitja d'aquestes que els aficionats mai no voldrien que s'acabassin. Senyal evident que ens trobam davant de dos conjunts, que pesi a qui pugui pesar, són molt superiors a la resta de competidors. Fins i tot al de l'Estadi Balear, ja que un pic més a pesar d'haver derrotat el Manacor, el públic no sortí satisfet del joc realitzat pel conjunt blanc-i-blau.