La història ha girat l'esquena al Reial Mallorca en el Camp Nou.
De setze partits disputats pels vermellencs a la llar blaugrana,
els illencs tan sols han aconseguit sortir-ne victoriosos en una
ocasió. Va ser fa dues temporades, quan l'irregular equip de
Vázquez, Tristán i companyia aconseguia donar tot un repàs de
futbol als homes de Louis van Gaal davant la seva gent. Etoo, per
partida doble, i Lluís Carreras enfonsaven en el fang un equip
desordenat i trencat en defensa que visqué una de les darreres
desfetes d'aquella temporada (la darrera fou la marxa de Figo al
Reial Madrid).
Aleshores serví per sumar tres punts per un equip que encara no
estava salvat i per conèixer bé Samuel Etoo, aleshores cedit pel
Reial Madrid, i que ha acabat aterrant a l'Illa. Ara, aquest
resultat és un punt en l'horitzó. El Barça és quart a la
classificació a només un punt del Betis. El Mallorca, per la seva
banda, ja és en zona de descens i el seu joc no convenç ningú. És
un equip cansat, apàtic a partir del mig del camp i que acusa massa
la seva primera participació a la Lliga de Campions. Malgrat això,
un partit és un partit, i en cas que el Mallorca aconseguís treure
un bon resultat del Camp Nou tot el que avui és negre, demà serà
blanc. Krauss respiraria i podria afluixar-se el nus de la
corbata.
El Camp Nou ha deixat de ser un terreny estrany pel Reial
Mallorca. Els vermelllencs s'han consolidat a la Primera Divisió i
aquesta ja és la seva cinquena temporada consecutiva a la lliga de
les estrelles. Malgrat que la història no somrigui a l'entitat
illenca, els darrers enfrontaments entre blaugranes i vermellencs a
casa dels primers han deixat resultats esperançadors. La temporada
97-98 el Mallorca fou l'equip revelació de la categoria. Amb Cúper
a la banquetan posà en dificultats un equip molt superior sobre el
paper. Els catalans perderen el lideratge de la competició a mans
d'un equip molt segur defensivament i amb pinzellades de màgia
ofensiva. Hesp evità la victòria visitant al darrer minut. L'empat
a zero no va fer justícia.
En la següent temporada, el públic culé va poder presenciar un
gran partit entre dos equips situats a la zona alta de la taula.
Les individualitats blaugranes sentenciaren els vermellencs,
especialment Figo, magistral a les assistències dels dos gols. El
Mallorca escurçà diferències en el darrer alè mitjançant Biagini.
La temporada 99-00 serví per trencar la història amb la pallissa a
dalt esmentada, mentre que en el passat curs l'onze dirigit per
Aragonés s'endugué un punt. Un clar penal no assenyalat a favor del
Mallorca podria haver canviat la història d'un partit que acabà amb
empat a u. Anit la història tornarà a desaparèixer.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.