Els picadors (1968)

Miquel Ferrà i Martorell06/02/08 0:00

El catedràtic de Psiquiatria i Psicologia Mèdica de la Universitat de Madrid, membre de la Reial Acadèmia de Medicina i President de l'Associació Mundial de Psiquiatria, doctor Juan José López Ibor publicava amb nombrosos col.laboradors la seva obra «El libro de la vida sexual», que despertava en el públic, pels moments que encara es vivien en el país, tot i que havien afluixat les censures, una gran expectació. Les parelles d'enamorats ho compraven d'amagat i pel que fa a l'educació sexual, tema tabú, era encara tractat amb veu molt baixa. En un dels capítols, López Ibor escriu:»Ara bé, on més tipisme hi ha dins la panoràmica del costumbrisme sexual hispànic és en els contactes eventuals entre l'espanyol i l'estrangera durant els mesos d'estiu i en tots els centres turístics de la nació, sobre tot en els marítims. Ja existeix un vocabulari especial d'aquesta situació: El «plan», el «ligue», el «picador», «anar de pica» etc. El centre pilot es troba, indubtablement a Mallorca, i en segon lloc, possiblement, a la Costa Brava.

A Mallorca ha estat causa de la presentació de greus problemes en les relacions afectives entre al.lot i al.lota balears, ja que fins i tot, entre promesos, hi havia durant els mesos turístics moltes infidelitats, la qual cosa generava que l'al.lota amb un profund ressentiment. L'al.lota balear es considera un poc abandonada, o com a mínim, postergada, i durant l'època de recobrar l'al.lot, li retreu, comportant-se amb ell de forma més o menys conflictiva. Aquests fets són molt sintomàtics i caldria cercar-hi solucions molt ben pensades i madurades. El fet és molt normal, per altra banda, si consideram la repressió sexual que ha pesat sobre el nostre país durant tants anys. Ara hi ha una massiva liberalització i, a més d'això, sorgeixen sovint fets exagerats, o sia, els contra-tabú. Quan es torni a una normal integració del sexe en el que és personal, aquestes situacions d'emergència remetran i es podrà arribar a un bon equilibri.»

López Ibor en aquest sentit potser tenia raó. Però el canvi havia de passar, inevitablement, per la política. Com passa per la política qualsevol canvi de costums. La transició va dur premsa lliure en tots els seus aspectes i la democràcia marca noves pautes en el món educatiu. Poc a poc, la família feta dins les tradicions del nacional-catolicisme trobava resposta ben oposada en el pregonament de l'amor lliure i l'ensenyament científic dels «misteris» sexuals a les escoles. Les ideologies hippies que aquí només s'havien manifestat en cançons i vestimentes és fan efectives a les comunes. Apareixen com famílies distintes però normals, les que deim «monoparentals», així com les «parelles de fet» i els «matrinonis civils», que dins les joves generacions ja són majoria. No és estrany que des del punt de vista econòmic les religions perdin clients i des del punt de vista espiritual, perdin creients. En altres mots, la paraula «llibertinatge» ha perdut tot el seu sentit. O no?