24 hores fora de l'escola (1930)

Un escriptor avui desconegut, Valentín de Pedro, publicava una novel·la ben singular, 24 horas fuera del colegio, que ens atreu pel seu ambient picant i el seu costumisme urbà. Abans d'aquest relat ja havia oferit al lector tres novel·les del mateix estil i temàtica semblant (El arlequín azul, Una aventurera, Primera actriz única), un llibre de poesia, Rimas de Pasión, dues obres de teatre, El caudillo i El veneno del tango i encara un llibre d'assaig o crònica, España Renaciente. No va tardar molt a arribar la guerra civil i aquest autor, com molts altres, caigueren dins l'oblit. I escrivia bé. I els seus arguments eren quasi cinematogràfics... «El soroll de l'hèlix, foradant l'aire, anuncià el pas d'un avió. La curiositat treia caps per totes les portes; obria la boca als infants i els distreia dels seus jocs de carrer; aturava els peus dels que anaven caminant. L'ocell d'ànima de ferro, creat pels homes, passava molt baix, com si s'hagués de posar sobre una explanada de l'entorn. No hi havia cap perill que topàs amb una cúpula o que fos a xocar contra un gratacels. Aquell paisatge suburbà era camú: un barri de rajola, cases d'un sol pis, murs que tancaven trasts, arbres raquítics i terrenys incults, tot obert sobre amples perspectives de camps cremats pel sol...» Vol dir que ja havia començat en aquell temps la processó d'immigrants vinguts de la ruralia? Sembla que sí...