Una visió del Castell Reial (1964)

Miquel Ferrà i Martorell23/05/07 0:00

Madeleine Parisot (Hachette) descriu així el nostre Castell Reial: «Ocupada per la Capitania general, l'Almudaina fou primitivament una ciutadella bastida pels valis moros sobre les substraccions romanes d'un edifici que dominava l'estuari de la Riera. Esdevingué,després de la conquesta, la residència dels reis de Mallorca, que la reformaren profundament. Jaume II, el 1309, confiava els treballs a l'arquitecte mallorquí Pere Salvà, que tingué dos artistes perpinyanesos com a principals col·laboradors: Francesc Cavaller i Antoni Camprodon, essent deguda a aquest darrer la figura de l'àngel de bronze que marca la direcció del vent, encara avui, des d'una de les teulades».

L'escriptora admirava les galeries gòtiques del XV; el portal romànic de la capella de Santa Anna; el retaule a l'interior que va bastir Rafel Moguer el 1465; la torre on suposadament l'alquimista Jaume Llustrach treballà en un laboratori amb forn per aconseguir la Pedra Filosofal; la sala on el rei Martí d'Aragó celebrava sumptuoses festes; les cambres on es creu foren allotjats els emperadors Carles V i Felip IV, el 1541 i 1647, respectivament...

Ho cantava així Marià Aguiló: «Mas quan lo Castell dels Jaumes/ veia davant de la Seu/ lo remoreig de les paumes/ deixava per altra veu.

Sentint-la, quantes estones/ passí en est palau murat/ que s'emmiralla en les ones/ de torres environat! Ja a l'obrir-ne la portella/ entrava de bon matí/ a oir missa en la capella/ la del portal bizantí.

I mentres que la servia/ en l'altar antic dels sants cors/ veia el rei quan l'obtenia/ per cavalleresc esforç.

A l'eixir-ne el sol daurava/ la imatge de l'Àngel bell,/ que amb sa mà el vent senyalava/ com celestial penell.

No us sé dir lo que sentia/ los jorns de fort temporal/ quan l'udol del pern brunzia/ amb l'esbufec del Mestral.

Ni cal contar lo que veia/ quan commogut l'esperit/ en un vol feia i refeia/ tot lo que ara és destruït.

Puix descrita per Turmeda/ (compatrici que hem cobrat)/ l'ardida pintura ens queda/ d'eix alcàsser vallejat.

Fra Anselm diu que no hi ha exemple/ de tal bella construcció/ sinó comparant-la al Temple/ que féu bastir Salomó. «Evocant alhora la figura de Marià Aguiló, seria fer una passa didàctica, anar a veure la casa on visqué, en el carrer de les Monges i dins el que fou recinte del Call Menor. Nascut a Palma el 1825 morí a Barcelona el 1897, quan era considerat ja un dels pares de la Renaixença i desenvolupà una tasca literària gairebé titànica que a més de reculls de poesia i escrits de tota mena, inclou un romancer popular de les terres de parla catalana (1893) i un diccionari en vuit volums que fou publicat del 1914 al 1934.