L'escriptor Tomeu Matamalas retrata la Mallorca dels anys 50 a «Bel cant»

El manacorí guanyà amb el llibre el premi Vila de Lloseta 2006

TW
0

Les vides d'Andreu Riera i de Bartomeu Massanet, separades ni més ni menys que per un segle de distància es creuen un dia per un fet circumstancial: la compra d'un harmònium. Aquest és, a grans trets, l'inici de la història que proposa el manacorí Tomeu Matamalas a Bel Canto, la novel·la amb què guanyà el Premi Narrativa Vila de Lloseta 2006 i que ha publicat recentment l'editorial Moll a la col·lecció Raixa. El nom del llibre fa referència, segons explicà el mateix escriptor a Diari de Balears, a un tipus de cant líric «molt apassionat i visceral» del qual la novel·la pretén ser «el llibret». La història se centra en primer lloc en la vida del pianista Andreu Riera, un home de mitjana edat que després de viure durant anys a Londres decideix tornar a Manacor com a conseqüència de la mort de la seva esposa. Un cop al poble, és convidat a tocar en una subhasta, en la qual s'interessa per la compra d'un harmònium antic. Prest se n'adona que l'instrument té gravades les inicials del seu anterior propietari, Bartomeu Massanet, un reconegudíssim tenor que va viure el segle passat. Riera comença aleshores a investigar la vida de Massanet, sobretot mitjançant les memòries de mossèn Rafael Ferrer en les seves Llegendes Manacorines.

Progressivament, les vides del tenor i del pianista s'entrecreuen, no sols perquè coincideixen en l'espai, Manacor, sinó també perquè giren entorn del món de la música. «El llibre és en realitat una excusa per parlar del Manacor dels anys 50, alhora que faig un retrat del moment en què es va formar el sentiment nacionalista mallorquí, que coincidí a més amb el moment en què la llengua catalana començà a tenir importància», explicà Matamalas. A més, indicà que «sovint hi ha comentaris nacionalistes que funcionen com a una reivindicació del sentiment nacionalista».

Per escriure Bel Canto, l'escriptor confessà que havia dut a terme un important treball de recerca per conèixer a fons la historia de l'Illa. Al final, avançà l'autor, «hi ha un gran paralel·lisme entre les dues històries a través de les quals es parla de passió, d'art i de música», però també de temes més seriosos com ara «la necessitat de transcendir a la mort o la por del fracàs».