Un dels més celebrats retratistes neoclàssics fou Francisco Agustín y Grande, que entre d'altres personatges dugué als seus llenços la figura, un tant oblidada, de Joan Despuig i Zaforteza. Aquest oli ens mostra un adolescent, molt ben abillat, de negre, amb cassaca sedosa, guarda-pits i calçons ajustats, tot de la mateixa qualitat tèxtil. A l'altura dels genolls, sengles civelles de plata, marquen el començament d'unes calces també negres, tot perfilant unes cames primes de breus garrons.
Les sabates destaquen igualment per la lluentor de les seves civelles d'argent. La cara del jove, una mica en forma de «V», conserva el cutis infantil i blanc com la cera. La boca petita, el nas recte, les celles molt arquejades i uns ulls rodonencs i vius, de nineta obscura. Ens mira fixament i a través de la mirada ens tramet aquesta llum intel·ligent i inquieta dels erudits. La perruca barroca, blanca, empolsinada i amb gruixuts rínxols no és aquí altra cosa que un afegitó obligat del moment. Fa descansar una mà sobre la que sembla una ara zoomòrfics. Ens indica, aquest detall, potser, dues coses. En primer lloc que el personatge es dedica a la cultura, i en segon lloc, que comparteix amb altres erudits l'aventura arqueològica. Dos llibres descansen sobre aquest altar i el retratat, amb el seu gest, sembla dir-nos, com altres personatges històrics, «aquests són el meus poders». Rere l'endiumenjat adolescent, l'espès fullam d'una arbres com les cortines replegades d'un teatre, i la perspectiva de Roma, amb el Coliseu al fons. És la Roma de les ruïnes que el jove del retrat gaudí des de la Roma del Papat. Joan Despuig va viure la major part de la seva vida a la «Ciutat Eterna» i allà estant serví molts cops d'ajut al seu oncle. Diuen que a l'ombra d'un home savi o il·lustre sempre hi ha un deixeble que passa desapercebut.
Aquest segon «ego», tanmateix, apropat i fidel, és ben digne de tota consideració. Joan Despuig era la ploma més activa d'una triple relació intel·lectual: el cardenal Antoni Despuig, el pare de la Companyia de Jesús, refugiat a Roma, Bartomeu Pou i, ell mateix. Les relacions literàries del cardenal amb el jesuïta mallorquí foren llargues i profitoses, puix que aquest era un docte humanista i famós traductor dels clàssics grecs. Des del 1782 treballaren en diferents projectes, entre els quals una acurada traducció de les obres d'Herodot. Joan Despuig i Zaforteza, que amb el temps seria xantre de Mallorca, publicaria, ja difunts el Cardenal i el Pare Pou, aquella dilatada obra del seu venerat mestre amb un estudi preliminar nascut de la seva sava redactora.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.