L'alcavota Trotaconvents (1343)

Com a resposta a les cartes de l'arquebisbe Gil, en les quals manava a tots els clergues que deixassin les seves amants i concubines, Juan Ruiz, Arxiprest d'Hita, escriu poemes satírics sobre aquella escandalosa realitat, una realitat que es fa inqüestionable amb el document de la Constitució sinodal del 16 d'abril de 1342, al text del qual, Gil de Albornoz dóna instruccions sobre la manera com han de ser tractades les concubines del clergat. Sembla que tal clergat reaccionà de mala manera al davant de la campanya puritana de l'arquebisbe. El centre dels relats continguts en aquesta obra, Libro de buen amor, és un personatge més que curiós, una alcavota, com aquella Celestina de Fernando de Rojas. Aquesta té malnom «Trotaconvents, puix això és el que fa, cerca parella sexual a capellans i frares anant de cases misterioses a monestirs de casta aparença, quan no treu alguna 'fembra' del bordell i la du als claustres consagrats». Amics meus, tota la història de la humanitat és la història d'una gran hipocresia. L'home ha traït en tot temps doctrines, ideals i ideologies. Però la lletra perviu i l'home desapareix. Per als creients, l'obra divina és perdurable. Hi ha hagut, fins i tot, papes criminals. Però la cadira de Sant Pere ha sabut esperar temps millors. En el fons, el poeta ens vol dir tot això, tot i que ell, essent un monjo amb dignitats, no dubta a posar-se de protagonista a moltes de les seves històries. Una d'elles m'ha semblat literàriament genial, ja que ha sabut unir el seu esperit de l'Edat Mitjana a dues llengües condemnades a conviure en aquella vila de Fita (Hita), a la província de Guadalajara: castellà antic i àrab andalusí.