L'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) informà ahir que des
del potent telescopi espacial Hubble s'ha pogut confirmar que
alguns forats negres es produeixen a través d'explosions gegantines
d'estrelles molt massives. El descobriment que varen realitzar
investigadors de l'IAC el 1999 es confirma ara per un estudi
independent realitzat amb el telescopi espacial Hubble i que ahir
es publicava a la revista científica Astronomy and
Astrophysics.
Durant diverses dècades, els científics havien especulat sobre
l'origen dels forats negres, però només recentment s'ha pogut
resoldre aquesta qüestió, segons s'indica al comunicat emès per
l'IAC, en el qual també s'esmenta que un equip d'investigadors
d'aquest centre ho confirmà el 1999. A la nota de l'Astrofísic de
Canàries s'explica que des del telescopi espacial Hubble s'ha
observat el forat negre GRO J1655-40, localitzat al costat d'una
estrella que l'acompanya i amb la qual forma un sistema binari, que
es troben «només» a una distància d'uns 8.000 anys llum de la
Terra. Segons aquest descobriment, alguns forats negres «neixen» a
l'últim instant de la vida d'una estrella molt massiva, que acaba
els seus dies en una grandiosa explosió, coneguda com
«supernova».
En l'explosió, les estrelles llancen a l'espai interestel·lar
gran part de la seva massa, mentre el seu «cadàver» es contreu per
l'acció de la gravetat. Si aquest nucli és prou massiu, la gravetat
farà que col·lapsi sobre si mateix fins a convertir-ho en un
objecte extremadament dens i compacte, el que és un forat negre. El
primer descobriment el van realitzar investigadors de l'IAC, usant
el telescopi Keck, des d'on els astrofísics van observar l'estrella
companya, cercant a la seva superfície restes de l'explosió.
Van trobar magnesi, silici i sofre, elements que només es
produeixen en estrelles supermassives, que poden contaminar
únicament amb ells una estrella companya quan moren en explosions
com ara supernoves. Per això, un excés en la quantitat d'aquests
elements revelava l'origen del forat negre. Des del telescopi
espacial Hubble s'han seguit els moviments del sistema format pel
forat negre i l'estrella, amb imatges preses el 1995 i el 2001.
D'aquesta manera s'ha determinat que el forat negre viatja pel pla
de la nostra galàxia a una velocitat d'aproximadament uns 400.000
quilòmetres per hora, quatre vegades més ràpid que les estrelles
que es troben al seu voltant.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.