Vaixells de pirata

L'enfonsament de l'Erika, un vaixell que va omplir les plages del nord de França de petroli fa un parell d'anys, va inspirar unes noves normes sobre la inspecció de petroliers que entren a ports europeus. Mai més no s'havia de tolerar que un vaixell operat amb bandera de conveniència, explotat pels seus propietaris fins que un dia s'enfonsa, contaminàs la costa europea. És a dir, mai més, fins ahir, quan el Prestige s'enfonsava a l'Atlàntic. Es pot discutir si allunyar el vaixell de la costa espanyola la condemnava, o si estalviava costs de salvament a una autoritat o altra. Es pot discutir si Gibraltar compleix les normes d'inspecció o si Lituània, d'on havia sortit el vaixell, compleix les lleis. Però les baralles polítiques europees no tenen massa a veure amb el problema més seriós: que molts petroliers tornen vells, i que els seus propietaris estan disposats a cercar el sistema que sigui per no haver de complir normes noves de seguretat. Les noves normes que va proposar la Unió Europea després del desastre de l'Erika exigeixen que un de cada quatre vaixells sigui inspeccionat cada cop que entra a port. Els vaixells que tenguessin problemes aviat serien descoberts. Però els propietaris, desesperats per treure el suc de les naus fins a la darrera, i demostrant una falta d'ètica i una manca criminal de responsabilitat, han estudiat a quina distància dels molls europeus han de fondejar perquè no es pugui considerar que hagin «entrat a port», evitant així la inspecció. El Prestige va anar a Gibraltar per carregar tot el necessari, però oficialment no va entrar a port, i no va ser inspeccionat. Se'ls va servir tot el que volgueren des de la costa amb barques petites. És difícil no estar d'acord amb la cridada del president francès ahir, que demanava mesures dures contra els naviliers que juguen així amb les nostres costes.