El Col·legi d'Arquitectes fa un viratge en la seva política cultural

Plantejaments a mitjà i a llarg termini sobre bases sòlides. A això aspiren amb tres línies d'actuació: formació, activitats i publicacions. La filosofia d'aquest canvi és «caminar cap a la normalitat de la institució». El Col·legi cerca «implicar-se en la realitat, intercanviar coneixements, mantenir un canvi d'impressions». Un dels primers objectius de Climent ha estat «una política de col·laboració amb diferents institucions perquè incloguin en els seus programes activitats relacionades amb l'arquitectura, que el Col·legi deixi d'assumir en solitari que l'arquitectura és cultura».

Quant a la formació, es proposa en diversos aspectes: «potenciar la investigació; la formació permanent dels col·legiats "els joves rebran una atenció especial" i d'altres professionals relacionats amb l'arquitectura; que aquesta tengui presència a la Universitat, on ara és mínima, començant per cursos de postgrau i màsters, com el de disseny del paisatge, per formar especialistes; institucionalitzar jornades ja fetes, com les dedicades a arquitectura i medi ambient, i organitzar cicles de conferències oberts al conjunt de la societat».

Climent assegura que el fet que «l'arquitectura sigui cultura i no tan sols especulació és responsabilitat de tots». Quant a les activitats, es tracta que la seu del Col·legi no sigui l'únic lloc per a les exposicions i que aquestes surtin cap a altres espais més populars. L'arquitecte afirma que es muntaran «amb llenguatge universal, senzill i comprensible sense perdre el rigor».

Amb la intenció que les administracions acudeixin als concursos públics quan es tracti «d'obres d'una certa transcendència», el Col·legi prepararà dues grans mostres sobre la Falca Verda i l'hipòdrom de Son Bru. Els premis d'Arquitectura «rebran un fort impuls com a vehicle de difusió i es lliuraran en un acte social ampli». Finalment, s'estudia quin format i quins continguts tindrà la revista del Col·legi, que fa anys que no es publica.