En aquesta ocasió, els qui escriuen, posen. La literatura
catalana contemporània és traduïda en instantànies i veim les cares
que hi ha darrere les lletres. La Casa Museu Llorenç Villalonga, o
can Sabater, de Binissalem acull aquests dies l'exposició Dels qui
escriuen, del fotògraf mallorquí Toni Catany. La mostra recull 30
rostres famosos per la seva ploma, 31 retrats d'alguns dels
escriptors més representatius de les lletres catalanes, presos
entre els anys 1967 i 1983. Salvador Espriu, Jaume Fuster, Pere
Gimferrer, Terenci Moix, Manuel de Pedrolo, Carme Riera, Baltasar
Porcel, Joaquim Soler, Jaume Vidal Alcover, Joan Vinyoli, Oriol Pi
de Cabanyes, Maria Antònia Oliver i Llorenç Villalonga són alguns
dels retratats. Entre ells, el rostre de Blai Bonet és l'únic que
es repeteix dues vegades, perquè «la mostra vol ser un homenatge a
Blai», explica Toni Catany.
L'exposició va ser presentada ahir pel fotògraf, la consellera
de Cultura del Consell de Mallorca, Maria Antònia Vadell; el poeta,
escriptor i comissari de l'exposició, Miquel Bezares, i la
directora de la Casa Museu Llorenç Villalonga, Catalina Sureda. «La
mostra és també un retrat històric, ja que a través de les
fotografies es pot veure també la moda i els ambients d'una època»,
va manifestar Vadell, que va elogiar la internacionalment
reconeguda tasca de Catany en el món de la fotografia. «Podríem dir
que enguany és l'any Catany, perquè a Mallorca s'han realitzat
moltes exposicions seves», va dir. A Dels que escriuen escassegen
els somriures. «No m'agrada que somriguin, perquè el somriure és
una reacció a alguna cosa i preferesc l'ambigüitat, que permet que
es puguin interpretar les faccions amb més llibertat i no amb la
ficció que suposa un somriure», precisa el fotògraf.
Catany també confessa que li agrada més fotografiar gent
anònima, desconeguda. «El famós sol triar-me perquè el fotografiï;
al desconegut som jo qui l'escull atret per les faccions del seu
rostre i llavors el retrat és millor», manté. Malgrat que han
passat molts d'anys des que Catany va fer les fotografies que
formen l'exposició, el fotògraf recorda amb precisió anècdotes que
s'amaguen darrere les instantànies. És el cas del retrat a Salvador
Espriu. «Record que quan vaig anar a fer-lo em va dir una cosa molt
repel·lent», diu Catany i explica, amb un somriure, que «quan vaig
anar-hi m'havia tallat la barba i quan em va veure em va dir: ha
fet molt bé perquè d'una joventut tan peluda no sé si fiar-me'n
massa».
Amb motiu de l'exposició, també s'ha editat un llibre en el
qual, sota el mateix títol, s'inclouen totes les fotografies que la
componen i breus notes bibliogràfiques, descriptives o poètiques,
del poeta i escriptor Miquel Bezares sobre cada un dels retratats.
Així mateix, la directora del Casal Llorenç Villalonga, Catalina
Sureda, va explicar que també s'han fet postals i pòsters amb
alguns dels retrats que es posaran a disposició de les llibreries,
amb l'objectiu de popularitzar la imatge dels escriptors i «crear
mitologia i fetitxisme al marge de Marylin».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.