Joaquín Cortés: «No m'agrada sentir-me presoner del meu futur»

El ballarí representa fins demà a l'Auditòrium l'espectacle «Live»

El cordovès fa una retrospectiva de la seva obra amb «Live». | T.AYUGA.

TW
0

Ser a l'escenari, improvisar, aprendre constantment i viure amb la incertesa del demà és allò que més agrada a Joaquín Cortés, que amb Live arriba a la seva màxima expressió. Live, és a dir, En directe, és «el meu espectacle més intimista, una retrospectiva de les obres anteriors, un repte», manifestà el ballarí. Una de les millors maneres de conèixer-lo. Cortés no recorda cap altre ballarí que hagi estat tot sol durant gairebé dues hores damunt l'escenari. També reconeix que «aquest dia a dia és molt dur» i que de vegades s'ha sentit «realment rebentat, sobretot psicològicament».

Es tracta d'una retrospectiva, però no d'una recopilació de números: «Cadascun és nou». La música s'hi mescla com el ball de Cortés: tonades àrabs, jazzístiques i jueves; flamenc, dansa espanyola i un poc de clàssica; vestuari de colors negres i vermells «inspirat en l'Espanya negra i el flamenc». Això sí, tot confeccionat per Giorgio Armani, amb qui el ballarí treballa des de fa vuit anys. Tots aquests ingredients i un punt d'improvisació «que fa anar de bòlit els músics» són les característiques principals de l'obra, que es representa avui i demà a l'Auditòrium de Palma a partir de les 22 hores i que, a més, obre la setena Temporada de Ballet de Mallorca.

D'ençà que Live s'estrenà, el març del 2001, no ha parat de cultivar èxits, «i si volgués estaria fent-lo fins el 2004», afegí, «però no m'agrada gens ser presoner de mi mateix, del futur, ni saber què passarà demà», explicà. Per això no té cap projecte, ni relacionat amb la dansa, ni amb el cinema o la moda, camps en els quals ja ha treballat, perquè a aquest cordovès de 33 anys li encanta envoltar-se «de coses per aprendre cada cop més». Ara bé, «segurament tancarem la gira de Live l'estiu que ve, i després ja ho veurem». Cortés, a més de ser-ne l'intèrpret, també ha creat l'espectacle. Al costat dels músics i d'Armani ha configurat un entorn que s'adequa a la coreografia. «He fet tots els arranjaments musicals», que interpreten els devuit músics que l'acompanyen durant l'actuació.

Tots els pals del flamenc són presents en la seva obra, barrejats amb les músiques d'arreu del món. I les veus: Ana de los Reyes, Charo Manzano, La Tana, Antonio Carbonell, Juañares i El Potito donen vida als temes Jaleos i Taranto, entre d'altres. Cortés actua per segon cop a l'Auditòrium. Fa cinc anys ja hi presentà Pasión gitana, un exemple del que entén per mestissatge cultural, i en guarda un bon record: «El públic em rebé amb molta tendresa». Després d'ell vindran dues companyies internacionals, el Ballet de la Scala de Milà i Les Grands Ballets Canadiens de Mont-real. Aida Gómez, Víctor Ullate i el Ballet de Montercarlo seran els darrers.