La Biblioteca d'Alexandria (390)

És cremada pels quatre costats la biblioteca més famosa de l'antigor. Es tracta de la que hi havia a la no menys famosa ciutat d'Alexandria, així anomenada per haver-la fundada Alexandre Magne el 331 abans de Crist. Alexandria, pàtria de Sant Atanasi, era també molt celebrada pel seu far de quatre-cents peus d'altura que il·luminava la seva badia en temps dels Ptolemeus. De fet, Alexandria era la «ciutat científica» del món d'aquell temps i la biblioteca, a més d'espai per a llibres, disposava de jardins botànics, observatoris astronòmics, habitacions per als savis, gabinets i laboratoris, considerant-se una veritable universitat, puix que era punt de trobada d'estudiosos vinguts de pertot arreu. La biblioteca oferia no menys de quatre-cents volums. Aquests tenien forma de rotlle, és a dir, que presentaven un aspecte molt diferent dels nostres llibres actuals. Escrivien els seus manuscrits en pergamí, del llatí pergamen, pell de cabra o xot preparada especialment per a rebre l'escriptura. Es pot dir que el pergamí destronà el papir poc abans de l'era cristiana. Inventat a la ciutat de Pèrgam, de la qual pren el nom. I és que aquella capital de l'Àsia Menor, a la vora del Caicos, que va caure en mans dels romans l'any 133, era també famosa per la seva biblioteca, fundada per Eumenis II. Així doncs, explicàvem, que aquells llibres no eren més que manuscrits en pergamins, que s'aferraven o cosien els uns amb els altres, formant llargues tires que s'enrotllaven en un pal o cilindre. Fins aleshores, les més celebrades obres dels pobles antics anaven escampades pel món exposades sempre a perdre's; des de llavors, que la biblioteca d'Alexandria fou fundada, s'hi col·leccionaven totes les possibles, ja que hi havia ordre oficial de copiar qualsevol llibre del poble que fos. La Bíblia fou una de les obres traduïdes i copiades acuradament; setanta hel·lenistes entesos la varen traduir de l'hebreu al grec i aquesta traducció s'anomenà la Versió dels Setanta. És llegenda però amb quelcom de veritat, que la biblioteca alexandrina no fou del tot destruïda en aquell incendi, causat pels soldats del cèsar, i molts anys després, el 641, el califa Omar la trobà funcionant. Tampoc no va tenir més idea, aquest individu, que ordenar la seva destrucció.