El cineasta nord-americà Woody Allen rep el Príncep d'Astúries de les Arts

El jurat destaca d'ell «la seva exemplar independència i el seu agut sentit crític»

Allen fou guardonat per la seva carrera com a cineasta

E.P.Oviedo05/06/02 0:00

El jurat encarregat d'atorgar el premi Príncep d'Astúries de les Arts ha concedit el guardó a Allan Stweart Konigsberg "conegut com Woody Allen" per la seva «exemplar independència i el seu agut sentit crític». El president del jurat, José Llado, féu menció del seu «gran talent creador i de la seva feina com a escriptor, guionista, actor i director», que ha expressat en les 32 pel·lícules que ha realitzat i que «han fet d'ell un home clau en l'últim terç de la història del cine». Per al jurat tampoc no ha passat desapercebut «l'estil propi i l'experimentació en tots els gèneres» del cineasta, que ha treballat «des del cinema negre al musical, passant per la tragèdia i la reinvenció de la comèdia».

La candidatura d'Allen fou proposada per la catedràtica de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, Rosa Navarro Durán, i pel director Gonzalo Suárez. Allen, director, actor, guionista i escriptor, va néixer a Brooklyn, Nova York, el 1935. Va ser guanyador el 1977 de quatre Oscar per la pel·lícula Annie Hall, i està considerat com un fenomen cinematogràfic únic al món, especialment per la seva àmplia producció, una pel·lícula a l'any.

La seva obra reflecteix un món personal amb temes com la religió, la psicoanàlisi, l'amor o la mort. La seva carrera va començar a la dècada dels cinquanta, quan escrivia esquetxos per a actors de televisió a la vegada que publicava articles, contes i acudits per a revistes com Playboy. Després d'actuar en nombrosos clubs nocturns, el 1965 va debutar al cine com a guionista i intèrpret a la pel·lícula Whats new pussycat, a la qual seguirien Whats up, Tiger Lily (1966) i Casino Royal (1967).

Va ser el 1969 quan Allen pogué desenvolupar els seus dots d'actor i director a l'obra Agafa els diners i corre, experiència que repetiria a Bananas (1971). El 1972 va adaptar al cine el manual del doctor Reuben: Tot el que vostè sempre va voler saber sobre el sexe i mai es va atrevir a preguntar, i el 1973 dirigí i interpretà El dormilega. Dins de la seva àmplia producció figuren títols com Interiors (1978), La rosa porpra del Caire (1985), Hannah i les seves germanes (1986), que va obtenir tres Oscars, Dies de ràdio (1987) i Bales sobre Broadway (1994), entre d'altres. La seva última pel·lícula, Hollywood Ending, inaugurava la 55a edició del Festival de Cine de Cannes.