Cartes a Costa i Llobera (1897)

Miquel Ferrà i Martorell24/04/02 0:00

Ja avançat el mes d'abril rebia mossèn Miquel Costa i Llobera dues cartes de l'arxiduc Lluís Salvador, una des de Miramar i l'altra des de Sóller. Molt integrat dins la nostra cultura, el príncep austríac admirava el gran poeta de Pollença. En una d'aquestes afalagadores epístoles deia: «Molt estimat senyor: Pocs llibres m'han fet tant de plaer en llegir-los com es seus poemes De l'Agre de la Terra. Amb sa seva cristiana humilitat res li serien ses meves lloances; vulga però acceptar es meu agraïment per una obra tan mallorquina i de sentiment tan elevat com aqueixa, que sens dubte serà una de ses primeres joies de ses lletres balears...». I en l'altra: «Mossèn Miquel Costa. Vulga rebre ses meves gràcies particularíssimes tant per sa carta com per sa còpia des seu llibre amb tan amable dedicatòria i acceptar, cert com ben pobre contracanvi, dos llibrets meus que varen sortir fa poc, amb es mateix temps que s'assegurança de sa meva sincera admiració. Visca molts anys.». Mossèn Miquel Costa i Llobera fou doncs un dels pocs poetes que gaudí en vida d'un extraordinari prestigi, com Jacint Verdaguer i algun altre, en una època certament difícil per a les nostres lletres, quan el redreçament cultural de la llengua catalana, abeurat en els ideals de la Renaixença, era una lluita molt sorda i complicada en una Espanya de cruel i poderós centralisme.

I Costa i Llobera aconseguí bona part dels objectius que la nostra identitat nacional reclamava des de la perspectiva poètica i avui és un goig poder comprovar que Costa i Llobera figura en les enciclopèdies serioses de qualsevol indret del món, juntament amb dos altres grans personatges, Ramon Llull i Jacint Verdaguer. No sé què pot significar el fet que tots tres fossin clergues, però el que sí és cert, que la nostra cultura literària tingué com a punt de partida uns fonaments religiosos (Ramon Llull) i en el seu recobrament, en temps del romanticisme, hi intervenien, en major proporció, aquests fonaments. Costa i Llobera, per altra banda present a qualsevol antologia universal, amb el seu Pi de Formentor, el cant més fantàstic fet a la natura mallorquina i que podria ser l'himne dels nostres grups i moviments ecologistes, demostrà una més que especial sensibilitat en el viatge que va fer a Terra Santa, embarcat en el vaixell Ille de France, i del que n'és testimoni el llibret titulat Visions de la Palestina i una carta que dirigí a l'escriptor Joan Rosselló de Son Forteza, un dels millors prosistes que hem tingut: «Estimadíssim amic: Ja estam de retorn cap a Occident. Anit passada sortírem d'Alexandria en direcció a Nàpols, i avui navegam sense veure més que cel i aigua. El viatge que acabam de fer per les regions orientals sembla un somni. Com una visió cinematogràfica, han desfilat per la nostra vista espectacles variadíssims, formes les més típiques, enlluernadores de color i accentuades de caràcter. Per tot arreu hauria volgut cedir-te un ull, de bona gana».

Noblesa de sentiments. I jo, que només hi puc veure d'un ull, sé molt bé el que això significa.

Miquel Ferrà i Martorell