La dictadura Berenguer havia estat substituïda per un govern
presidit per l'almirall Aznar en el qual figurava Joan Ventosa,
dirigent de la Lliga Regionalista. Varen ser convocades eleccions
municipals. Sota la presidència de Francesc Macià era constituïda
l'Esquerra Republicana de Catalunya, que obtenia una gran victòria
en aquells comicis del dotze d'abril. Dos dies després, tal dia com
avui, era proclamada la República, i el mateix dia Francesc Macià
havia proclamat a Barcelona la República catalana. I tres dies més
tard, com a resultat d'una negociació entre Macià i tres ministres
de la República central, Nicolau d'Olwer, Marcel·lí Domingo i
Fernando de los Ríos, la República catalana es convertí en
Generalitat de Catalunya. N'era president Macià i era redactat un
projecte d'Estatut d'autonomia, plebiscitat per la immensa majoria
de l'electorat català, un document que al cap de quatre mesos era
presentat a les Corts constituents de la República.
Així i, en certa manera, aquella República catalana només havia
durat tres dies però la Generalitat, dins el territori i després a
l'exili, per retornar victoriosa en els dies de la transició a la
democràcia, ja seria un organisme viu que no coneixeria la seva
extinció, malgrat els esforços del franquisme. Però per tal de fer
història del que la Generalitat fou en aquells dies i en època més
antiga ens hem de remuntar al temps de Pau Claris. Com diu Ferran
Soldevilla, «l'ideal de Pau Claris era de crear una república
catalana, i de fet fou instaurada. Però, per tal d'aconseguir un
ajut veritable dels francesos, fou proclamat comte de Barcelona el
rei de França Lluís XIII, i mort ell, el seu fill Lluís XIV. La
guerra contra l'exèrcit espanyol va tenir moltes vicissituds. Grans
generals francesos, dels més cèlebres d'aquell temps, vénen a
dirigir la campanya, entre ells Condé i Schomberg. La gran lluita
continuà durant dotze anys». Això fou, per tant, del 1641-1653,
quan el destí del Principat es jugava fort. Assetjada Barcelona per
Joan d'Àustria, es va pactar una capitulació on s'estatuïa que res
no hauria canviat en els privilegis i constitucions de Catalunya.
Però... Qui era aquest Pau Claris, precedent de Macià, Companys,
Tarradelles i Pujol?
Pau Claris (1585-1641), eclesiàstic i polític, que sentí en nom
del seu poble les injustícies del centralisme, per les tensions
originades pel comte duc d'Olivares, gestionà la separació del
Principat, declarant-lo República independent el 1641. Tanmateix,
passats uns dies, al davant de la pressió de l'avançada de les
tropes castellanes, hagué d'acceptar la sobirania del rei de
França. Morí un mes després de la victòria franco-catalana de
Montjuïc sobre les tropes castellanes. Esdevingué un símbol
d'alliberament nacional, com l'avi Macià.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.