Ferran de Mallorca es casa (1314)

L'infant Ferran de Mallorca contreu matrimoni amb la princesa Isabel de Sabran, sobirana de Moreia-Acaia i que seria també, per aquelles núpcies, infanta de Mallorca del 1299 al 1315. La idea del matrimoni havia estat cosa de la reina Sanxa de Nàpols i del seu cosí Frederic de Sicília. El cronista català Ramon Muntaner descrivia la princesa Isabel amb aquests mots: «era bella, la més bella criatura de catorze anys que hom pogués veure i la més blanca i la més rossa i amb millor color»... I un altre cronista, Fernández de Heredia, explicava que «estant a Nàpols (Margarida de Matagrifó, de pas cap a Sicília), secretament, es concordà amb la reina Sanxa que era muller del rei Robert, de casar la seva filla amb Ferran, fill del rei de Mallorca i germà de l'esmentada reina. I li donà amb el casament els drets que tenia sobre el Principat de Morea. I concordat aquest matrimoni, la reina Sanxa va fer preparar en secret una galiota i envià Margarida de Matagrifó amb la seva filla a Sicília i allà vingué Ferran i prengué la filla de Margarida per muller i la se'n dugué a Mallorca... S'enamorà d'Isabel de Sabran l'infant Ferran. És ben probable. El cronista Muntaner així ho creu: «Quan l'infant conegué la jove, en va quedar prendat. I no seria gens estrany si s'hi hagués enamorat de debò, que aquesta era la bella, la més bella criatura de catorze anys...». Les capitulacions matrimonials, d'aquesta data, presenten, com bé explica Gabriel Alomar en un magnífic estudi sobre el tema, alguns testimonis curiosos, entre els quals, un mallorquí, Arnau de Cassà, almirall, i un jueu, Tornello de Messina. I se celebraren les noces «amb la gràcia de Nostre Senyor, amb gran solemnitat i gran que fou feta pel senyor rei i de la madona la reina i per tots els barons de Sicília...». En acabar la festa, Ferran se'n dugué la seva esposa a Catània (no a Mallorca, com diu Fernández), ciutat de la qual era, l'infant de Mallorca, senyor. La princesa Margarida, mare d'Isabel, restà a Catània quatre mesos i després partí cap al seu senyoriu de Matagrifó, en el Peloponès. D'aquell matrimoni naixeria un fill, En Jaume III de Mallorca, el 1315 i Muntaner ho narrava així: «Que madona, la Infanta, havia un bell fill que nasqué el primer dissabte d'abril de l'any mil tres-cents quinze. I Déu donà a cadascú tan gran goig com el que jo haguí; en el senyor Infant el goig que tingué no us cal demanar-ho, i tots aquells de Catània el mateix, que la festa a Catània durà més de vuit dies. I el senyor Infant el va fer batiar a l'església major de madona Santa Agata benaventurada i li posà per nom Jaume.